dilluns, 23 de desembre de 2019

Els intolerants són ells

Concentrats en favor de la llibertat del nostre poble

Crònica d'un dia en dues notes


Diumenge 22 de desembre al cor de Barcelona, la Plaça de Sant Jaume. Davant de les tanques del Palau de la Generalitat trobem un grup de persones amb torxes cridant en favor de la llibertat dels nostres presos i exiliats.

No sabem com, apareix un senyor amb barret i gavardina, cabell blanc i llarg, acompanyat del que devia ser la “seva muller”.  Per fer-vos una idea, sembla un clon de “El abuelo” ( al personatge que va fer Fernán Gómez) però en antipàtic.

La primera cosa que escoltem:  “Mira, una sudaca!”   No sentim res més pel brogit normal de la plaça. Fa com que marxa, però s’hi torna per respondre als “Visca Catalunya” amb el “Viva España”, “Viva el rei”.   Des del grup responen “Que visqui”  Com que es veu l’han trencat l’esquema i no aconsegueix el seu objectiu, puja el to.  Llavors, el grup respon amb “Aquesta és la seva democràcia”.  La cosa no va anar a més i la parella de fantasmes feixistes intolerants va marxar.

Amb tot, es veu clarament que odien la diversitat, que són sectaris, feixistes en definitiva i que el que més els ha molestat d’un grup de persones que exercia el seu dret a la llibertat d’expressió ha estat que hi havia gent d’Amèrica llatina i d’origen asiàtic…


Al matí del mateix dia una foto que roba el cor. La trobada entre Xavi Duch el ciutadà detingut el passat 23 de setembre a l’estil de la pitjor època del Franco que feia poques hores que havia tornat a la seva ciutat. A plaça més de quatre-centes persones, potser més. Una absència sense sorpreses, la de l’alcaldessa populista que queda ben clar que no representa a tots els ciutadans. Ha perdut una oportunitat més per ser-ho, com la perd cada dia que passa sens restituir la pancarta que va treure tot just arribar al poder municipal.


Manel Aljama, 22 de desembre de 2019
Escriptor, Comunicador, Promotor de Lectura i Coach Tecnològic

© foto Plaça Sant Jaume, Manel Aljama.
© foto Sabadell, Anna Maria Camins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada