dilluns, 24 de juny de 2019

Paraules d'agraïment de Marta Pessarrodona, 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes



La poeta Marta Pessarrodona va rebre, aquest dilluns 3 de juny, el guardó del 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en un acte al Palau de la Música Catalana.

Per segona vegada, el president d'Òmnium no va poder-li entregar el premi en mà, ja que està injustament empresonat a Soto de Real des del 16 d'octubre de 2017.

Link: 

dilluns, 17 de juny de 2019

Els jueus a Catalunya


Introducció 

Faig aquest document com ampliació del que vaig publicar al número 77 (abril 2019) d’aquesta revista. Llavors, vaig voler fer un breu repàs de la similitud en els arguments contra els jueus i els catalans, així com de les característiques comuns en la manera de ser de catalans i jueus. En aquest article vull aprofundir en les característiques profundes del “ser jueu” i en la importància que la comunitat jueva a tingut en Catalunya.

Cinc cèntims sobre els jueus

Deixarem de banda el tòpic de “Déu havia d’haver triat un alter poble perquè els jueus ja han rebut...” que ja s’ha demostrat que tot i el patiment, els jueus i la seva manera de dur l’economia són ben amunt de la piràmide.

El poble jueu ha estat des del inicis un motor de l’economia mundial i de bona part de la cultura occidental. Els filòsofs grecs van amagar sempre les seves fonts que no eren altes que les tradicions de mesopotàmia i dels jueus.

El Talmud és el fonament de la tradició i llei jueva que hom creu que és la paraula de Déu donada a Moisès. Com a tal, es considera que requereix certa preparació per a interpretar-lo. Per exemple, s'acusa molt als jueus de ser un pilar del patriarcalisme, però el cas de la dona vídua que reclamà els seus drets a Moisès i aquest, va haver d'interpretar aquella paraula de Déu en el sentit que la dona tenia igualtat de drets davant la llei i per tant li corresponia una herència.

A la Torà s'hi va afegir tot el recopilatori dels costums de les diferents comunitats per formar el que coneixem com a Talmud. Existeix una altra agrupació, El Tannah, compost pels cinc llibres de Moisès (Torà) més la resta del que al món cristià es coneix com Antic Testament.  La Torà es llegeix i repassa durant la setmana, els dilluns, dijous i dissabte a la sinagoga. El Talmud s’estudia en les escoles. El Talmud està compost per uns set llibres que poden arribar a uns vint-i-tres volums.

No debades, Israel està considerat el poble del llibre. Hi ha més cases amb llibres que bars. Les bet knésset (sinagogues) no són pas centres d'oració, sinó cases d'estudi. Tot plegat, aquests llibres mai resolen el COM, sinó el PERQUÈ. Podeu comprovar, doncs, la gran distància amb els conceptes imposats pels romans amb el cristianisme: FE, CREENÇA, POBRESA.  Això, serà un altre article.

El Knesset és també el nom que rep el parlament d’Israel, composat en l’actualitat per 120 diputats. Israel no té constitució i la seva llei fonamental és la Torà. No ens ha de sorprendre, el poble d’Israel no ha reclamat mai la influència que els anomenats “Déu manaments” han tingut en les organitzacions socials i d’estats, així com en la Declaració Universal dels drets humans. Espanya, per exemple que en treu pit de tenir una constitució moderna, no fa una altra cosa que ensenyar els futurs advocats en el dret romà, copiat dels grecs i autèntic fonament del patriarcalisme. Després acusen els jueus de patriarcalisme quan la dona també fa de soldat des del 1947.  També seria un altre article o un debat per tirar endavant.

Jueus a Catalunya

La presència dels jueus a Catalunya la tenim ben documentada des del segle VI. S’han trobat però, monedes jueves a la part grega d’Empúries, per la qual cosa és molt probable que a més d’ibers, els foceus que van arribar a terres catalanes, es van trobar fenicis que eren millors comerciants i navegants i probablement ciutadans jueus.

No debades, la paraula “torà” significa també “emprendre” i aquest és un dels trets comuns que tenen els pobles catalans i jueus. Això és una dada molt important com veurem més endavant, el cristianisme recomanava pobresa i fe amb el “ora et labora”, mentre que els costums i llei jueva fomentaven la prosperitat i l’economia justa. Recordem que la paraula “caritat” no existeix com a tal, sinó que apliquen directament “justícia” pel mateix concepte.

Els primers bancs (taules de canvi) d’Europa van aparèixer al segle XIII. El primer banc públic d’Europa (i predecessor dels actuals bancs centrals) va néixer a Catalunya al 1401.  Es va crear com a suport a la hisenda municipal i per dotar de recursos de crèdit d’ús exclusiu de la ciutat. Per força hi havia d’haver una mà jueva al darrere. Els cristians no van mai molt curosos amb els diners, vull dir saber nedar i guardar la roba.

Ens centrarem en Girona, ciutat que va ser considerada en el seu temps, “mare d’Israel”

El cas de Girona

La història ha estat injusta amb el poble jueu i també ho ha estat amb Girona. Praga segueix oferint el seu barri jueu com exemple de call europeu. Però el Call de Girona en té el barri jueu millor conservat de tot el continent. Des de fa vint-i-anys, les diferents comunitats jueves i les administracions públiques s’han aplegat per conservar i difondre la cultura jueva i catalana que havia quedat soterrada després de l’expulsió de 1492.

Com he dit abans, Girona estava considerada al segle XII la “mare d’Israel”. Era el centre cabalístic per excel·lència que s’estenia per tot el Rosselló. Sovint, amb interessos foscos, es ficava dins del mateix sac “sefardí” a la ciutat de Girona, però els més recents ens diuen que hi havia d’una banda. Còrdova i Toledo, i amb un fet diferencial especial, Girona.

Aquest fet diferencial porta noms gironins, en especial el de Mossé ben Nahman, conegut també com Nahmànides, Ramban i Bonastruc ça Porta -el jueu dels quatre noms- va néixer a Girona el 1193-1194 (el 4954 del calendari jueu) i va morir a Haiffa, probablement el 1270. És la figura més indiscutible de la Càbala i l'Aljama gironines. Identificat com un intel·lectual arrelat a la seva terra i al seu temps. Va estudiar medicina i filosofia, però és conegut especialment pels seus treballs en el camp de la Càbala i els comentaris al Talmud. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà vers qüestions de la Càbala, dins les quals compongué un “musta gab” (poesia) per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular.
Ja que parlem de l’Aljama de Girona, aprofitaré per parlar de les aljames. La idea que s’ha venut és un barri de jueus amb carrers estrets, foscos, bruts i miserables. Ans al contrari, la unitat organitzativa dels jueus a Europa eren les aljames. I com a unitat organitzativa tenien una assemblea amb uns càrrecs. Podem veure en aquest esquema:

Il·lustració Organització de l'Aljama

L’Aljama de Girona era poderosa i rica. Com sabem això?  A la primera meitat del segle XIV, els jueus de Girona pagaven entre 12.000 i 13.000 sous d'impost ordinari per any. Els impostos més elevats eren els imposts extraordinaris, com per exemple els 30.000 sous que els van fer pagar l'any 1328 pel casament del rei Alfons III. Aquests diners sortien de les aljames agrupades en una institució anomenada col·lecta. Per fer-nos una idea, del valor del sou, retrocedim fins temps de Carlemany quan s'establí que 1 Lliura = 20 sous de 12 diners o 24 òbols o malles. I per fer-nos una idea més precisa del valor real dels sous que passaven a finançar la corona catalana mirem com es guanyava la vida la gent de carrer amb els salaris de la construcció de la Seu de Lleida:


Salaris o tasques
Diners
Salari mitjà d’un fuster
33
Tallar pedres xambranes (les de les motllures de les portes), preu peça
18

Les condicions laborals per si algú no les té presents eren les següents: jornada laboral de sol a sol de dilluns a dissabte amb cobrament per feina o peça feta al dia (jornal). El menjar i aquesta és una dada molt important era bàsicament pa, uns sis-cents o vuit-cents grams de pa al dia. 
Si calculem, un fuster, no arribava als 200 diners a la setmana i al mes, el màxim obtingut seria d’uns 798 diners que els havia consumit per comprar el pa i el vi. En un any, suposant que hagués treballat totes les jornades, hauria guanyat 9.576 diners. Recordem que els diners eren una dotzena part d’un sou. Si tornem a mirar la xifra que recaptava l’Aljama de Girona de manera ordinària: 12.000 sous serem conscients que calia ser una comunitat ben organitzada, curosa i rigorosa per poder pagar les taxes ordinàries i extraordinàries i alhora viure en prosperitat.

La comunitat jueva de Girona era pròspera. El cementiri del Montjuïc que ha romàs intacte des del 1492 n’és una bona prova.  En la fotografia una de les innombrables làpides del cementiri.

Il·lustració  Cementiri Jueu de Girona - Làpida
Una comunitat minoritària i pròspera despertava enveges. Així, des de 1215 els jueus estaven confinats en barris específics, els calls, les jueries. També, amb el temps i abans que ho fessin els nazis durant l’època de Hitler, els jueus van ser obligats a dur vestits especials amb algun signe de color groc que ajudes a identificar-os amb claredat.

Il·lustració Museu Jueu de Girona - robes

Viatjar vestits així era tot un perill si el jueu ho feia sol. Podia ser assaltat i robat amb total impunitat. Existeixen documents de petició per a poder viatjar sense cap distinció.

La decadència va arribar amb  unes collites molt minses, segurament causada per la sequera i les inundacions.  L'any 1333, anomenat “lo mal any primer”, quan una mala collita de blat va provocar una gran pujada dels preus i la fam. Es calcula que Barcelona aquest any va perdre uns 10.000 habitants i que molts pagesos pobres van morir. Al 1348, arriba d'Orient la Pesta Negra que van afectar especialment les ciutats. Catalunya va perdre la meitat de la població. Si parem atenció a les dades que hem vist sobre el salari i el consum de pa, ens farem una idea de la magnitud de la tragèdia.

El fet és que a Catalunya, es va produir al 1391 una situació similar a la que es va viure a Alemanya en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial: s’acusava als jueus de totes les desgràcies, de l’empobriment, de la guerra i de la situació particular i individual. El primer progrom de la història va portar a la mort unes quaranta famílies jueves. Els supervivents van se empresonats a la Torre Gironella com a “mesura de protecció”. No oblidem que en aquella època oficis com: adober, canvista, prestador, sabater, ferrer, oller, bataner, teixidor, fuster i metge eren exercits per jueus. Els cristians o eren nobles o eren pagesos.

Coneixem la història. Un segle més tard, al 1492, els jueus van ser expulsats dels regnes de la Península. Començava així un nou èxode d’un poble que no havia fet una altra cosa que contribuir a la riquesa i prosperitat de les terres que els acollia.

Conclusions

Bona part del que ha estat i és en l’actualitat Catalunya no es pot entendre sense l’aportació que han fet els jueus. No ens ha de sorprendre doncs, que les campanyes catalanes per a conquerir la Mediterrània no haguessin estat possibles sense un finançament organitzat i una logística en forma de mapes i cartes de navegació que el poble jueu havia recopilat al llarg del temps.

Han passat més de cinc segles des de l’expulsió dels jueus de la Península Ibèrica, setanta-dos anys de la creació de l’estat d’Israel. Si es fa ara una comparació, trobem en Israel un país modern o tolerant on les dones són nomenades rabines, on l’aposta pel coneixement i les tecnologies és un fet palpable i què envia un transsexual al festival d’Eurovisió. En canvi, si mirem estats com l’estat espanyol, veiem que executen la llei, sovint interpretada de manera unilateral i de forma literal, mentre que el rabins jueus, interpreten en consell cada cop que necessiten la seva “llei”. Podem determinar que Israel està amb el temps, mentre que Espanya és un estat anacrònic i decadent condemnada a desaparèixer.

No vull acabar sense fer al·lusió al  patriaraclisme dels jueus, cal dir també que la pertinença al judaisme s’adquireix per via materna i també, per convenciment acceptant la llei i costums dels hebreus. Convé llegir amb atenció i contrastar totes les dades, la informació, sense el procés i el debat no esdevé mai coneixement i no va més enllà del soroll. 

Bibliografia i documentació

  • Moreno, Vicente, Catalunya i la crisi de la baixa edat mitjana (blocs de Sàpiens, 2010) Moreno)
  • Ajuntament de Girona, Itineraris Girona Jueva – El call
  • Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
  • Bet Shalom Comunitat Jueva Progressista de Barcelona https://www.betshalom.cat/.html
  • Forcano, Manel, Història de la Catalunya Jueva (2009, Ajuntament de Girona) i  Els jueus catalans (2014, Angle Editorial)
  • Llòria, Juesús, El primer banc públic d’Europa es va crear a Catalunya el 1401 (publicat al bloc Història Vibrant: http://historiavibrant.cat/el-primer-banc-public-deuropa-es-va-crear-a-catalunya-el-1401/ )
  • Pedres de Girona: Nahmànides (http://www.pedresdegirona.com/separata_bonastruc_1.htm )
  • Museu d’Història dels Jueus (Call de Girona) http://www.girona.cat/call/cat/index.php
  • Sinagoga Major de Barcelona https://www.sinagogamayor.com/ca/home



Publicat al número 79 de la revista La Tortuga Avui que podeu llegir en línia o descarregar en pdf ( http://latortugaavui.com/images/stories/tortuga/revistes/079/2019.079%20la%20tortuga%20avui.pdf ).  A la pàgina 34 "Els jueus a Catalunya"