dimecres, 20 de març de 2019

Cites de llibreries


"Love walking into a bookstore. It’s like all my friends are sitting on shelves, waving their pages at me."
"M'encanta anar a una llibreria: és com si tots els meus amics estiguin asseguts a les prestatgeries passant les meves pàgines".Tahereh Mafi

“What I say is, a town isn’t a town without a bookstore. It may call itself a town, but unless it’s got a bookstore, it knows it’s not foolin’ a soul.”
"El que dic és que una ciutat no és una ciutat sense una llibreria. Es pot anomenar un poble, però tret que tingui una llibreria, sap que no enganya la seva ànima".
Neil Gaiman

“I have gone to [this bookshop] for years, always finding the one book I wanted—and then three more I hadn’t known I wanted.”
"He anat a [aquesta llibreria] des de fa anys, sempre trobant-ne el llibre que volia, i després tres més que no sabia que volia ".
Mary Ann Shaffer

Font: Bookriot
Foto: Nois mirant una llibreria (1943)


divendres, 15 de març de 2019

Cinta Arasa ens parla de Missió Trobairitz




Una nit, poc abans del Gran Concurs de Trobadors del Llenguadoc, un escamot d’ombres misterioses envaeix els carrers de Tolosa. L’endemà moltes parets apareixen plenes de poemes escrits amb tinta violeta. Ni les seves autores, dones poetes fins aleshores desconegudes, en saben res. Qui deuen ser aquests petits éssers que han posat en marxa un pla per fer sentir la veu de les trobairitz?

Link: https://www.youtube.com/watch?v=BREbtOzcKdg

dimecres, 13 de març de 2019

Quinze cites i passatges descarats de Roald Dahl



From Fantastic Mr Fox

“I think I have this thing where everybody has to think I’m the greatest. And if they aren’t completely knocked out and dazzled and slightly intimidated by me, I don’t feel good about myself.”

"Crec que tinc aquesta cosa on tothom ha de pensar que sóc el més gran. I si no són totalment eliminats i enlluernats i una mica intimidats per mi, no em sento bé sobre mi ".

From Mathilda
“‘Daddy,’ she said, ‘do you think you could buy me a book?’
‘A book?’ he said. ‘What d’you want a flaming books for?’
‘To read, Daddy.’
‘What’s wrong with the telly, for heaven’s sake? We’ve got a lovely telly with a twelve-inch screen and now you come asking for a
book! You’re getting spoiled, my girl!'”

"Pare," va dir, "creieu que podria comprar-me un llibre?"
"Un llibre?", Va dir. "Per a què vols tu els condemnats llibres?"
"Per a llegir, pare".
"Què passa amb la tele, pel bé del cel? Tenim una bella televisió amb una pantalla de dotze polzades i ara et demanem un
llibre! Estàs fent malbé, la meva noia! "


dilluns, 11 de març de 2019

Un niu de formigues, de Jordi de Manuel




A en Roc li han regalat un llibre. A la coberta hi ha un dibuix, però quan comença a passar fulls, només hi veu fileres de formigues disfressades de lletres que omplen les pàgines.

Link: https://www.youtube.com/watch?v=rFMv4PDPT4M

dimecres, 6 de març de 2019

Sons de Prop serà veus de dones


Sons de Prop fa de Veus de dones, el dia 6 de març. Ho fem perquè darrerament hi ha una campanya contra els drets i contra els drets de la dona en especial que sembla que ha sortit de la ment d'algú que encara està al Concili de Trento.  A Sons de Prop, només tenim música, bona música de proximitat, de la Mediterrània. Amb mig hora que dura el programa, poc puc parlar i no vull, només la música, deixem la música, deixem que la cultura ho inundi tot.

Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 4 de març de 2019

Trieste i fugir de la guerra


Dos llibres, molt curts, intensos però que en parlen d'una zona del nord d'Itàlia, tan a prop com tan lluny dels conflictes:


L'illa de les cartes perdudes
El primer llibre, s'hi acosta a Trieste, a l'Isola della Cona

Any 1914. A causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’Albert, un nen que viu a Estrasburg, és enviat pels seus pares a Isola della Cona, una illa tranquil·la allunyada dels bombardeigs i els exèrcits, on resideix el seu oncle Audubon. Lluny de casa, descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior. Una història plena d’aventures, emocions, cartes sense destí, un castell amb passadissos secrets i tot de personatges entranyables.

Fitxa: http://babulinkabooks.com/libros-y-regalo-descargas/lilla-de-les-cartes-perdudes/
Ressenyes: http://www.patidellibres.com/lilla-de-les-cartes-perdudes.html

Un año de escuela en Trieste (Editorial Minúscula)

Edda Marty adora passejar per la vora del mar, però sap que mai aconseguirà acostumar-se als hàbits burgesos del Trieste de la segona dècada del segle passat. Voldria tornar a Viena, on està la seva germana gran, a una ciutat en què les dones poden tractar d'igual a igual als homes, fumar, anar al cafè. Farta de la timidesa i xiuxiuejos de les seves companyes, decideix fer l'últim curs de batxillerat en un institut masculí per poder accedir a la universitat. Tot i que ella només pretén ser una més entre els nois de la seva classe, participar en les seves excursions i xerrades, la desimboltura i lluminositat d'aquesta presència femenina pertorba el món que fins llavors han habitat despreocupadament. Després d'aquest any tots descobriran que «la vida posseeix una tràgica serietat i que aquells bancs d'escola eren una joguina enfront d'ella».

Fitxa: https://www.editorialminuscula.com/frameset.html
Ressenyes: http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/11/un-ano-de-escuela-en-trieste.html

divendres, 1 de març de 2019

Què fer amb un bloc de notes


  1. Diari on anotar idees, idees per a escriure històries o relats.
  2. Escriptura de només quinze minuts.
  3. Fer-lo servir per fer un seguiment dels llibres que llegeixes. Anotar idees.
  4. Notes per a la gran novel·la que penses fer
  5. També podeus posar-hi imatges, enganxar-les, dibuixar...
  6. Copiar poemes o passatges que us agradin. Cites, receptes o una barreja de tot plegat.
  7. O temes en comú (si vius en parella)
  8. O res de tot això, deixar-lo en blanc... però no et sembla que és millor utilitzar-lo?

Text traduït i adaptat de What to do with blank notebooks

dimecres, 27 de febrer de 2019

Cites memorables que sí va escriure Conan Doyle


De "Estudi en escarlata"

“Let me see—what are my other shortcomings? I get in the dumps at times, and don’t open my mouth for days on end. You must not think I am sulky when I do that. Just let me alone, and I’ll soon be right. What have you to confess now? It’s just as well for two fellows to know the worst of one another before they begin to live together.”
"Permeteu-me veure-quines són les meves altres deficiències? Em trobo als abocadors a vegades, i no obro la boca durant dies i dies. No heu de pensar que estic malament quan ho faig. Només deixeu-me sol, i aviat tindré raó. Què has de confessar ara? És igual per a dos companys conèixer el pitjor de l'altre abans de començar a conviure ".
“What you do in this world is a matter of no consequence. The question is what can you make people believe you have done.”
"El que fas en aquest món no és una qüestió de cap conseqüència. La pregunta és què pots fer que la gent creu que has fet ".
“No man burdens his mind with small matters unless he has some very good reason for doing so.”

"Cap home carrega la seva ment amb petiteses, tret que tingui una molt bona raó per fer-ho".
“’It’s quite exciting,’ said Sherlock Holmes, with a yawn.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

De "El misteri del vall de Boscombe"

“There is nothing more deceptive than an obvious fact.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

dilluns, 25 de febrer de 2019

Feixisme catòdic



Els reis de la telebrossa dels noranta i primera quinzena del segle XXI, molt abans d'aquest èxit, eren en bona part, un grapat de marginats, carn dels escassos serveis socials d'aquella època. Eren, per dir-ho d'alguna manera, el geperut anomenat rei del carnaval. Però entre un exemple i l'altre, hi ha una gran diferència: el geperut no guanyava diners pel seu "càrrec", mentre que els famosos de la tele s'omplen les butxaques explicant les seves misèries als espanyols que com deia Machado, tenen el cap buit.

La llei de televisions privades i la posterior engegada no va significar un avanç en la diversitat informativa i d’oci. Tot el contrari, els mitjans es van abocar a l’espectacle amb un “tot s’hi val” en una competència cega per despertar els més baixos instints. Un exemple va ser el tret de sortida amb el lamentable cas d’Alcàsser, molt representatiu de “l’Espanya negra” que hem conegut sempre. No va ser un cas aïllat, i allò va ser el començament d’una època de retrocés de cultura, drets i llibertats, adobant el terreny a una febre d’or fet amb misèria i merda per dir-ho ben clar. No debades la llei que regulava en Espanya les televisions privades es va aprovar el mateix any que la reforma educativa que relegava les humanitats a la mínima expressió. Això, ho explica tot.

No ha acabat i no ha minvat. Els mitjans privats i públics ja no parlen tant de misèries particulars, parlen de Catalunya i del procés. Això sí, sense convidar cap defensor del procés i amagant-li qualsevol notícia del judici al membres del procés (febrer de 2019) o que vingui de mitjans internacionals. 

Manel Aljama, 24 de febrer de 2019

dimecres, 20 de febrer de 2019

Conversa amb Montserrat Abelló. 01. Vida



Entrevista a Montserrat Abelló, enregistrada el 10 de març del 2014. L'entrevista forma part d'una sèrie de converses amb autors que s'han gravat durant el 2014 i 2015

Video de 2015 de 39.02 minuts
Link: https://www.youtube.com/watch?v=2SbBsXTz7YY

dilluns, 18 de febrer de 2019

Cites de Sentit i sensibilitat de Jane Austen



“Money can only give happiness where there is nothing else to give it.”(Els diners només poden donar felicitat on no hi ha res més per donar.)

“And Marianne, who had the knack of finding her way in every
house to the library, however it might be avoided by the family in general, soon procured herself a book.”
(I Marianna, que tenia l'habilitat de trobar a cada casa el camí de la biblioteca, encara que l'hi impedís la família, de seguida, aconseguia el seu llibre)

divendres, 15 de febrer de 2019

Conferència “La Catalunya Jueva, un llegat que no podem perdre” per Moriah Ferrús



Una conferència, necessària, ben documentada, coherent, interessant i que es va fer curta
Amb la reflexió sobre la similitud entre els atacs que s’han fet i què encara es fan contra el poble català i els corresponents al poble jueu, tot demostrat amb exemples d’hemeroteca. 
És una sort, que conservem les hemeroteques on podem consultar, per exemple, les “perles” que dedicava la premsa espanyola de principi del segle XX al catalanisme de llavors, comparant en tot moment el poble català amb el poble jueu, en el pitjor sentit.

La ponent, hi afegí dades històriques tots sabem: el progom de 1391 i l’expulsió de 1492. Però, també hi donà un punt de vista diferent a dos fets importants i prou coneguts: la decadència de les lletres catalanes i el mite de Sepharad, sí, mite pel que fa la tan repetida espanyolitat del poble expulsat. Així, la conferenciant demostra la importància del poble jueu en la cultura catalana, la més que probable censura en un fet tan estrany com la “decadència” de les lletres catalanes en una ciutat que tenia les millors impremtes a mans de jueus obligats a convertir-se…  I ens va parlar del què sospitàvem, el poble expulsat no era pas un grup homogeni, hi havia jueus amb el ritus català. Sort tenim que està documentat. A Tessalònica i a Roma. Va existir fins la IIGM.  Amb aquesta nova llum es pot deduir amb claredat la importància del poble jueu en la cultura catalana, tot un llegat que cal preservar. Ja sabem, qui perd els arrels, perd la identitat.

Conferència organitzada per Àgora Quàntica a càrrec de Mòriah Ferrús.
Conferenciant:  @Moriah Ferrús (https://twitter.com/MoriahFerrus)
Lloc i data: Ateneu de Barcelona, 13 de febrer de 2019


dilluns, 11 de febrer de 2019

10 raons per llegir



Estimula el cervell
Redueix l'estrès
Amplia coneixements
Augmenta vocabulari
Millora la memòria
Desenvolupa capacitat d'anàlisi
Millora l'atenció
Millora la redacció
Millora l'oratoria+
És gratis


© QLL quellegeixes.cat (portal d'Institució de Lletres Catalanes)

divendres, 8 de febrer de 2019

Són espanyols per Josep Maria de Sagarra



Són espanyols: la manola,
els jutges i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.


(J. M. de Sagarra, "La Constitució Espanyola" [1932], article 1r)
© fotografia La Vanguardia

dimecres, 6 de febrer de 2019

Entrevista Gemma Lienas




Entrevista a l'escriptora Gemma Lienas. Universitat Autònoma de Barcelona Literatura Catalana Contemporània Curs 2015/2016

Video de 2016 de 14.56 minuts
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rmrplFZpKSE

dilluns, 4 de febrer de 2019

Seguir els passos dels idealistes


De vegades, cal seguir els passos dels idealistes. 
Sempre caminen cap a la llum.

HENRI TROYAT, "La institutriu francesa"

divendres, 1 de febrer de 2019

El catàleg de la biblioteca


He compartit al meu mur de Facebook un vídeo simpàtic amb el títol de “Prehistòric googling”, quelcom semblant a “Recerca en Google en la prehistòria”. El vídeo ensenya com era de feixuc fer la recerca d’un llibre o document entre milers de fitxes catalogades per ordre alfabètic d’autor i per l’ordre temàtic comú a totes les biblioteques.

No havia cap més ordre. Així, si un llibre d’assaig, per exemple, estava catalogat com a psicologia i no hi era en filosofia. Per molt que l’usuari fes recerca dins dels llibres de filosofia, no el trobaria. Calia de saber i tenir clar, el sistema de classificació. Cert que ara amb els catàlegs electrònics ho tenim tot a l’abast: per autor, pel títol, pel suport, per la biblioteca, pel tema, per una paraula, per... I ens estalvia temps, perquè podem disposar de les dades, abans d’anar a la biblioteca i fins i tot, demanar el llibre des de casa.

Però tothom opina i he rebut opinions de tots colors. L’opinió majoritària ha estat l’enyorança del vell catàleg. Aquell anar passant fitxetes a la recerca d’un títol que digues alguna cosa. Tot era més lent, però com més atractiu. Però he tingut una opinió molt contraria i en un to que em fa pensar en la gent que viu en el passat, atrapada en els fracassos. En concret, la persona s’afirma que no enyora el vell sistema i que pateix una dificultat, però en cap cas destaca la felicitat pels catàlegs electrònics, segueix recordant la ferida. Això en ens ha de reafirma en la voluntat de deixar tot allò passat en el passat i seguir endavant.

© Manel Aljama, agost de 2018

dimecres, 30 de gener de 2019

Judici a la democràcia


És un judici a la democràcia. Estan jutjant els teus drets. I els de tothom. Estan jutjant la llibertat. No ens defensem, acusem l'Estat. Acusem-lo! #JoAcuso
#JOACUSO
Link: https://www.youtube.com/watch?v=_kLzqXXuhq4

dilluns, 28 de gener de 2019

Súper UNBOXING | La prestatgeria de Marta




Moltes gràcies a la Universitat Politècnica de València, a Sembra Llibres i a Bromera per enviar-me estos paquets. Vols veure què hi duien dins?

Link: https://www.youtube.com/watch?v=mAL2wOq0gEU

divendres, 25 de gener de 2019

Les biblioteques per Doris Lessing


“A public library is the most democratic thing in the world. What can be found there has undone dictators and tyrants: demagogues can persecute writers and tell them what to write as much as they like, but they cannot vanish what has been written in the past, though they try often enough...People who love literature have at least part of their minds immune from indoctrination. If you read, you can learn to think for yourself.”

(Text i imatge, font:  Goodreads)

Amb una biblioteca ets lliure, no estàs confinat pel clima polític del moment. La biblioteca és la més democràtica de les institucions, perquè ningú en absolut pot dir-nos què hem de llegir, quan ni com.
(Doris Lessing, trobat a Facebook)
 


dimecres, 23 de gener de 2019

Anatomy of a bookworm


22% would rather be reading
4% spent rent money on books
8% No such thing as too many books
25% books are better than people
10% arranges bookshelves by emotion
8% morning fictional characters
11% literary references no one gets
3% forgot to eat or sleep
9% waiting for howgarts letter

diumenge, 20 de gener de 2019

Presentació a Sabadell de "Els camins de la llum" de Coia Valls


Coia Valls amb "Els camins de la Llum" i Manel Aljama que farà la introducció us esperen el proper

dimarts 22 de gener de 2019 a les 7 del vespre

on?  a  La Llar del Llibre de Sabadell del carrer de Sant Antoni, núm 22.


dissabte, 19 de gener de 2019

Tiana Negra, final... d’una etapa



No, no és el final. Amb la setena edició del festival Tiana Negra, el primer festival de novel·la negra en català, s’acaba una etapa: l’escriptor i activista Tià Bennasar deixa el càrrec de director i Ester Pujol, alcaldessa de Tiana, finalitza el seu mandat. En bona lògica, toca renovació, toca doncs, engegar nous reptes.

Tiana Negra i la resta de festivals literaris en català són i seran necessaris durant molt de temps. Tiana Negra va néixer en una llibreria que ja no existeix, gràcies a l’empenta d’un grup de gent que veia com el català literari era la mínima expressió en BCNegra i què a més, les petites editorials, les que només publiquen en català, no existien per a ningú més que per als quatre coneguts que venien a les presentacions. 

La cara i la creu: va resultar un èxit. Institució de Lletres Catalanes hi va donar suport. El segon any, es va constituir un premi amb molt bona acceptació. L’espurna va calar foc i la negror en forma de festival, fira o jornada es va escampar pel territori. S’ha fet un gran pas, estem agraïts. De l’anonimat a tenir presència a les llibreries, als mitjans, encara que sigui una petita nota o una modesta crítica en un podcast.  Però, no ens hem d’adormir en triomfalismes del tipus “Tiana Negra ha tingut 6000 visitants”. No vull aigualir el vi, però els visitants som majoritàriament els mateixos. Les mateixes persones que ens repetim de fira en fira, com a participants o com a públic. Podríem organitzar uns quants autocars i fer una gira, el país, ja sabeu, és ben petit. Tenim un gran repte que és augmentar el nombre de lectors, augmentar les vendes de llibres en català, perdó de llibres de gènere negre en català. 

Estem en el bon camí. Sóc optimista. Llarga vida a Tiana Negra i a la resta de festivals literaris de Catalunya. Molta, molta a força a la nova directora, Anna Maria Vilalonga.

© text i fotografia, Manel Aljama
Aquest article apareixarà publicat al número 75 de la revista La Tortuga Avui

dilluns, 14 de gener de 2019

La Porta





Sempre havien insistit que no obrís la porta. Ni apropar-me! Però, per a un nen que creixia en aquell lloc, era més pura curiositat que rebel·lia.
Fins que vaig fer tretze, vaig créixer en una sala enorme i llòbrega, on ens amuntegàvem unes quaranta persones. El sostre era molt alt, o així m’ho semblava. Calculo que seria d'unes tres vegades l’alçada d'un dels nostres. En la part superior hi havia com unes escletxes que deixaven passar una claror somorta, de vegades roja i d'altres groga, o pot ser una barreja de totes dues. Per la mateixa obertura passava l’aire que ens permetia respirar i també per on, de tant en tant, queien uns grans sacs que amb el temps vaig saber que contenien el nostre aliment.  
Ningú no deia res de la porta. Qualsevol pregunta, per innocent que fos, però que tingués a veure amb la porta, tenia per resposta el silenci. Si hi havia canalla a prop, les mares, canviaven de tema i s’hi inventaven un conte o un joc nous per entretenir-nos. Vam créixer amb la basarda de pensar en la porta.
Els colors de les llums que es colaven per les escletxes marcaven el ritme de períodes de vigília i de son. Així, la llum groga ens mantenia desperts i la llum roja, ens endormiscava.  Vaig aprendre que els nens i els més joves s'agrupaven sempre en una part de l'estança, mentre que els ancians es quedaven fora del grup, just en l'altre costat. Això, com la porta, tampoc no tenia cap explicació. Era així i ningú no ho discutia.
Va ser en l'albada de l'adolescència on vaig adquirir consciència de meu ser.  Una nit, vaig perdre la innocència. Vaig veure com baixava un tentacle blanquinós i polpós. Un a un, succionà els nostres avis. No em vaig espantar. Em semblà d’allò més natural. Em sentia ullprès.
Vaig prendre una decisió. Vaig obrir la porta. Em vaig unir als meus autèntics pares, a la meva verdadera família. Tot va passar fa molts segles. Els habitants d'aquest planeta van patir una mutació que els va dividir en dos grups. L'antiga raça dominant passà a ser l'alimentació bàsica dels nostres. Per un pacte no escrit, sempre triaven les bestioles més velles. Jo en tinc d’altres gens i em diverteixo engolint aquests animals de dues potes, tinguin l'edat que tinguin.

© Manel Aljama
Escriptor, Comunicador, Promotor de lectura i Formador de Noves Tecnologies.
© imatge 2011 by Simon Fuchs http://www.simonfuchs.net 

Publicat al núm 74 (gener 2019) de la revista La Tortuga Avui