dimecres, 15 de maig de 2019

Falsa democràcia


El context
El procés català ha servit per a constatar que la democràcia espanyola és una falsa democràcia. Mai ho ha deixat de ser, falsa. Quan escric això, el judici ignominiós contra càrrecs electes catalans per complir el seu mandat, per posar les urnes a disposició de qui els va votar, no s’ha aturat. A l’exili tenim gent que ni tan sols ocupava càrrecs de responsabilitat i fins i tot un raper.

La Constitució Espanyola de 1979 va portar la majoria d’edat, el drets de vot i ser candidat,  així com el reconeixement dels partits polítics. Aquesta llei, però, dit en paraules d’un catedràtic de dret com García de Enterría: “és molt rígida per a poder adaptar-se als temps”. I així ha estat. Si bé, es va legalitzar el PCE, els assassins del règim van quedar “perdonats” i van conservar tots els seus càrrecs, tant en la justícia com en el món de l’empresa. Per exemple, als anys dels “Planes de desarrollo” els càrrecs cessants eren recol·lectats a l’INI, i avui dia, en empreses de l’IBEX 35. No em creieu?   Un parell d’exemples:

On era Martín Villa en 1976? Era Governador Civil de Barcelona. On és ARA? És conseller a ENDESA, empresa que té el monopoli energètic d’Espanya.

On anava un ministre cessat en temps de Franco?   A RTVE o a la SEAT. On van ara?  Al consell d’algun banc o aterren en una empresa de l’IBEX 35.

La transició o la rendició?
El sistema muntat a la mort del dictador és un calc de la “Restauración Borbónica” del segle XIX i una molt mala còpia del sistema parlamentari britànic. No debades, els anglesos porten segles de tradició democràtica de la que Espanya està mancada.

El Partit Comunista legalitzat a la transició es va desfer en vot “útil” cap el PSOE, el nou partit liberal de la II Restauració Borbònica. A Catalunya el primer que es va desfer va ser l’Assemblea de Catalunya. Quina casualitat!

A Catalunya es pot dir que fins 1992 hem tingut una democràcia de més qualitat que a la resta d’Espanya. Els primers alcaldes de 1979 venien del combat, d’associacions de veïns, de col·lectius antimilitaristes, de grups de dones, del món intel·lectual, etc. Això es va aturar, si més no, alentir quan els sociates van anar a la recerca del feixista Samaranch.  Els Jocs Olímpics van posar a Barcelona en el món, mentre que el COI va canviar les normes per evitar que Catalunya sense estat hi podés participar... Amb Samaranch al capdavant del COI i de la llavors La Caixa.

I entre 1988 i 1992 independentistes com Núria Cadenes van estar empresonats. No feia molt que Pilar Miró havia tingut problemes amb la justícia militar per la seva pel·lícula “El crimen de Cuenca”.

Després de les olimpíades, molts alcaldes del 79 es van retirar. Van ser substituïts per homes de partit, sense cap experiència pràctica en els problemes de la ciutat, sense viure a ciutat. Tinc un bon record de l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) on vaig treballar i també el tinc com a usuari. Es defensava el consumidor. En canvi, al 2004, amb els ajuntaments en comunió amb les empreses de telefonia, els bancs, les elèctriques vam veure que els consistoris no eren els nostres, que com passa en la faula, la granota havia estat bullida a foc lent.

Els noranta de les olimpíades ens van portar també les televisions privades, la destrucció del model d’emissores de ràdio locals i la reforma educativa. D’això en parlaré en un altre bitllet.

Sense cultura democràtica
La democràcia ha retrocedit. Hi ha poca cultura. Un substrat franquista de ment simple que vol tenir tot senzill: “Alguien que mande”  o “ Cumplir a ley“. Pateixen quan han de triar perquè els és fàcil haver de triar entre PROHIBIT i OBLIGATORI.

No us puc convèncer. Pareu esment a la vostra escala de veïns (si és que en viviu). No recordeu notes redactades en castellà i amb faltes amb perles com “Queda terminantemente prohibido”.

(c) Text Manel Aljama, 11 de maig de 2019
(c) Fotografia publicada a http://www.diariopublicable.com/especiales/2992-la-noche-mas-triste-en-la-vida-de-los-personajes-de-quino.html
Per a saber més: https://diario16.com/por-que-espana-no-es-una-democracia/

dilluns, 13 de maig de 2019

La veritat sobre la Colla de Sabadell


Conferència La veritat sobre la Colla de Sabadell
a Càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja i Àngels Casanovas
al Museu d'Història de Sabadell el dimarts 14 de maig de 2019 a les 7 del vespre

#AnycolladeSabadell
Organitza Òmnium Cultural

diumenge, 28 d’abril de 2019

Després del 28A


  1. Pedro Sánchez ha sabut jugar la seva carta de fer “el Rajoy” i oferir una imatge de centre lluny dels incendiaris de Cs, Vox i PP.
  2. El PP s’ha equivocat a Espanya amb Casado, un mediocre clon de Rivera i a Catalunya amb una mala còpia d’Arrimadas que ja és dir.
  3. Esquerra Republicana l’ha encertada, i tot indica que per força el pacte haurà de ser PSOE-Podemos amb ERC, Junts per Catalunya i PNB.
  4. Podemos paga el vot útil (que va al PSOE i la seva ambiguitat amb temes com Catalunya i els presos polítics (escissions).
  5. Cs és un partit artificial sense esperit, fet amb ignorants, aprofitats i grimpadors que han passat per més de 3 partits ja.

Pactes lògicsPSOE+PODEMOS+ERC
PSOE+PODEMOS+PNB+Junts per Catalunya
PSOE+PODEMOS+PNB+Bildu

Amb Cs funcionaria, però ho pagaria car el PSOE


Il·lustració Alumnes que no fan religió (primària i secundària). Font Ministerio de Educación.

divendres, 26 d’abril de 2019

Abans del 28A

Per molt que diguin les enquestes, el mapa electoral espanyol no ha canviat substancialment des de la transició. Tant PP com PSOE tenen els seus graners de vots. Llocs on amb molt poques paperetes es garanteixen diputats. Si no em creieu, repasseu les eleccions: quan PSOE treu 202, 186… , el PP no baixa 100. I si el PP té 190, el PSOE en treu 110.  Ho van fer així, “atado y bien atado”.  Aquest patró es repeteix gràcies a un electorat poc culte i immadur democràticament parlant: no trien qui administrarà la “res publica”, trien el civil que manarà en la caserna que és Espanya.

Anem al 28A:
  1. PSOE necessita d’Andalusia i Catalunya. Es possible que allà s’hagi recuperat, però a Catalunya, perd en favor de Cs.
  2. Al PP li passa el mateix, perd vots amb Cs i VOX a la resta d’Espanya.
  3. VOX és el que era Fuerza Nueva. Un monstre creat en la transició i que devorarà al seu creador. Temps al temps.
  4. El millor resultat possible és un escenari ingovernable en clau espanyola. Tot i que guanyi el PSOE, no podrà sumar. Espanya no és una democràcia ni consolidada ni moderna.
  5. El pacte d'Andalusia no el faran a Espanya, hi ha massa a perdre.
  6. Raons:
    • Pacte PSOE-Cs d’Andalusia, en 4 anys, derrota de PSOE (2018),
    • Pacte PP-Cs-VOX en Espanya?, en 4 anys, perd el PP en favor de Cs.
    • PSOE i Podemos? Ha ha ha!  PSOE no pactaria per les mateixes raons.  Això a Portugal!
  7. Espanya, repeteixo no és prou madura per a fer pactes i tripartits.
  8. A més, després del 28A hi haurà tensions al tripartit andalús.
  9. Amb una Espanya ingovernable, tenim possibilitats:
    • Els que pensin que el PSOE amb ERC pactaran un referèrendum porten un lliri a la mà.
    • Una DUI, mobilitzacions o un president titella (funcionari) imposat per Berlin que sí que s’avindria a fer un referèndum perquè cal cobrar el deute i ja està bé d’eleccions en el PIG que és Espanya.

Visca la República Catalana i visca la República Espanyola, si és que l'aconsegueixen.

dilluns, 22 d’abril de 2019

Cambia El Cuento




El projecte Little Revolutions se suma avui, Dia Internacional de les Dones, amb el suport de l'Institut Català de les Dones, a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils.

A través d'un vídeo es vol mostrar com la història de la Caputxeta Vermella és un cas evident d'agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual es perpetua de manera continuada un abús que es normalitza i interioritza.

Enllaç; https://www.youtube.com/watch?v=xCEEKqcSFL0

dilluns, 15 d’abril de 2019

Catalunya, “polacs” o els altres jueus


Introducció

Diu la cançó de La Trinca que el poble català té una retirada amb els indis d’Amèrica. Penso que no és així, que la retirada és vers el poble jueu, en les virtuts més que no pas en els defectes.

No vull donar a entendre que el poble català sigui igual al poble jueu i ni molt menys que sigui com l’actual estat d’Israel. Potser sí que hem heretat de les comunitats jueves l’estima per la cultura pròpia, pel treball i per l’esforç (esos catalanes tan laboriosos) i és clar, “la pela” o més ben dit, l’estalvi o la riquesa. Entenc com a riquesa el mínim per viure sense luxes, però sense patir precarietat. Ho intentaré demostrar al llarg d’aquest article.

Cal tenir en compte que bona part de la influència jueva en Catalunya ha estat esborrada i manipulada. Cal tenir present que Girona al segle XIII era considerada com “la mare d’Israel” i segons fonts de la Bet Shalom Comunitat Jueva Progressista de Barcelona, els jueus de Girona, poca cosa tenien a veure amb els de Còrdova o de Toledo. La influència dels jueus catalans s’estenia fins al Llenguadoc...

Arguments coneguts contra els catalans

Dels jueus s’ha dit que:
  • Són miserables, usurers i que només volen els diners.
  • Que són “incultes” o tancats per no acceptar la cultura imposada sigui aquesta romana, cristiana, castellana, francesa...
  • Que són obstinats en l’ús de la seva llengua, lleis i costums
  • Es reconeix que són emprenedors, bons professionals (metges, arquitectes, traductors....)  i “laboriosos”.
Ens són familiars aquests arguments?  En tenim més mostres: als còmics dels anys seixanta, els jueus són prestadors o més ben dit, usurers, mentre que als catalans se’ls diu “os gusta la pela” o “si la bossa sona”.  També pot servir d’exemple com es parlava mal dels catalans que discutien el preu de la llana quan anaven a comprar a Extremadura. El fet és que els extremenys posaven a la venda capes de llana mullada amb aigua i amb pedretes pel mig...

Els valors jueus

Treball, estalvi, estudi i inversió

No és suficient amb rebre una herència, cal mantenir-la i fer-la créixer. El jueu genera riquesa i benestar, però sense ostentació. Un jueu no es vendria una casa per a comprar un Ferrari. Maimònides assenyalava que calia “substituir els bens temporals pels que són perdurables.

Cal que hi hagi un traspàs de coneixements. Cada casa jueva és en certa manera una biblioteca. En aquests llibres ja es pot aprendre La regla dels tres terços del bon inversor: la riquesa dividida en 3 parts (terres, negocis o inversió i diners en efectiu).  Els diners no són la finalitat, són el MITJÀ. Als dos anys ja saben llegir. El 70% de les inversions tecnològiques del NASDAQ són jueves.

Tenir el teu propi negoci

Tenir el teu propi negoci, ajudar els altres i guanyar amb netedat. La usura és lícita, “una cosa a canvi d’una altra”, però no és especulació. També està mal vist el kesef (la gasiveria). Per a un jueu, treballar per a un altre, és una xacra. La reinversió en el negoci és també important. Aquesta inversió pot ser monetària o d’investigació i innovació. També existeix la caritat, però amb “a canvi de”.  Estableix l’Halacà (Llei Jueva) que una part dels camps de conreu són pels pobres que poden anar a collir o sembrar. També, prohibeix que es reculli allò que cau de les mans durant la recol·lecció, perquè està destinat als pobres. 

Fer pinya

Aplegar-se. Mantenir els lligams familiars i aconseguir revertir l’adversitat en un avantatge. 

Bona Reputació

Tractar bé als empleats i pagar el seu sou sens retards forma part de la bona reputació jueva. No fer-lo és un pecat davant la Llei.

Estudi  i Coneixement

El bons jueus no acumulen terres, acumulen or i coneixements (en forma de llibres o de tecnologia de la informació). El 25% dels premis Nobel són jueus. El coneixement és molt important: poden robar-te o pots patir una desgràcia, però si saps con generar riquesa, tornaràs a refer-te. Ja sabem que diners sense coneixement és igual a fracàs, mentre que idees i coneixement, atrauen els diners.  Un detall: en cas de repartir tots els diners del món entre els seus els habitants, en menys d'un mes, els diners, tornarien a les mateixes mans.

Valors catalans

Treball, estalvi i inversió

De la desfeta del 1714 a ser una potència industrial a mitjan segle XIX. De l’adversitat de la fil·loxera al producte vinícola propi i de qualitat. Les caixes d’estalvi i les cooperatives agrícoles són un bon exemple de la socialització del capital. També la idea de “la caseta i l’hortet” o els habitatges socials dels primers anys del segle XX.  Quina idea és més d’estalvi que “tenir un raconet”.

Tenir el teu propi negoci

Tant a ciutat: comerços, magatzems, petits industrials (corders, sabaters, boters...) com al camp amb minifundis agrícoles encapçalats per la masia catalana.

Fer pinya

L’Associacionisme del segle XIX, les cooperatives, les agrupacions, els cors, les colles...

Bona reputació

El saber fer, la feina ben feta, l’excel·lència catalana han estat úniques.

Estudi i coneixement

Anar a copiar com van els telers o com es fa el xampany és un bon exemple de la voluntat d’aprendre.

Conclusió

Sense jueus, el poble català ha estat el poble jueu d’allò que es diu Espanya. No debades, ens han deixat bona empenta, fruit potser, de conversions mal fetes?  Deia el periodista Gabriel Jaraba, a propòsit de l’aberració de l’invent del “Lapao” que “el imperialismo español cambió el antisemitismo por el anticatalanismo, una vez se hubo quedado sin judíos.”

Així, els arguments que es feien servir contra un poble, es reciclen i es fan servir contra un altre. De fet, darrera d’una expulsió de jueus, sempre ha vingut una crisi econòmica. Qui feia la feina? Tots els cognoms castellans o catalans referits a oficis són d’origen jueu: Basté, Sabater, Oller, Ferrer, Bataner...

Hom diu que van ser els romans qui ens van donar tot. Tots sabem com és de bàsica la Llei de Moisès per a organitzar una societat: no robaràs, no mataràs... El cristianisme ha posat el perdó a discreció del pecador. La religió feta a mida dels emperadors romans. Paga impostos a Roma (al Cèsar el que és del Cèsar) i la pobresa és sempre bona per a guanyar-te el cel enfront del “has de procurar el benestar de la teva família”. Però això ja és tema d’un altre article.

© Manel Aljama, text i fotografies (Sinagoga Major de Barcelona)
Escriptor i comunicador
Aquest article apareix també al número 77 de la Revista Digital La Tortuga Avui

Bibliografia i documentació

Article publicat també al número 77 de la revista La Tortuga Avui

divendres, 12 d’abril de 2019

Populisme espanyol i ments tancades

Llegeixo en el Nacional la ressò d’unes declaracions del senyor Pablo Iglesias al diari que segons l’EGM és el més llegit a l’estat. En elles, entre d’altres perles diu: “No m'imagino Piqué jugant contra Espanya amb una altra selecció”.  Sí, senyor, això el que se’n diu Política d’alçada o Alta política. Faig broma, és evident.

Aquest senyor, Pablo Iglesias, amb escolta oficial des de fa anys, empleat del sistema que es va apropiar del moviment del 15M per a pujar al carro de la política i que calla davant l’aberració del judici als nostres líders, es dedica a opinar sobre si un jugador de futbol ha d’anar o no a jugar amb una selecció o una altra.

D’entrada seria decisió personal del senyor Piqué. Amb declaracions com aquesta es constata el gran dèficit democràtic que Espanya. Qui rep els vots, no sap que rep un mandat, creu que pot manar i és un gran error. Aquesta democràcia espanyola és una mala còpia de los “democracia orgánica” de Franco, però a més, amb populisme barat en afegir el futbol.

I altre tema relacionat amb aquestes declaracions és el de les ments tancades que té i tindrà l’estat espanyol per molts anys. No és capaç d’imaginar un futbolista, un professional, un mercenari jugant contra la seva selecció d’esport. Que és un esport!  Aquest galifardeu no deu saber què vol dir United Kindom, ni tampoc es fa la pregunta de per què quan es juga el Torneig Cinc Nacions de rugbi hi juguen País de Gal·les, Escòcia, Anglaterra...  És clar, el rugbi és massa complicat i el seu anglès és el “my taylor is rich”. Així, així no van enlloc. 

Però marxem!


© text Manel Aljama.
Fotografia portada del diari Marca.
Enllaços de la notícia:
https://www.elnacional.cat/ca/esports/pablo-iglesias-pique-marca-seleccio-espanyola_373876_102.html

dilluns, 1 d’abril de 2019

Suma't a la campanya #JoAcuso



Som testimonis del que realment va passar el 20-S i l'1-O. Al Judici a la Democràcia acusem l'Estat. Ja pots comprar els productes #JoAcuso a la botiga d'Òmnium: https://botiga.omnium.cat

dimecres, 27 de març de 2019

Cites de llibreries (2)



“Don’t patronize the chain bookstores. Every time I see some author scheduled to read and sign his books at a chain bookstore, I feel like telling him he’s stabbing the independent bookstores in the back.”
"No doni suport les llibreries de cadena. Cada vegada que veig que un autor està programat per llegir i signar els seus llibres en una llibreria de cadena, sento que que s'apunyala per l'esquena les llibreries indepedendents".
Lawrence Ferlinghetti

“The Bookshop has a thousand books,
All colors, hues, and tinges,
And every cover is a door
That turns on magic hinges.”

"La Llibreria té mil llibres,
tots colors, matisos i tenyits,
i cada coberta és una porta
que gira frontisses màgiques".
Nancy Byrd Turner

“To walk into a modern-day bookstore is a little bit like studying a single photograph out of the infinite number of photographs that could be taken of the world: It offers the reader a frame.”
"Entrar a una llibreria d'avui dia és una mica com estudiar una sola fotografia d'un infinit nombre de fotografies que podria ser pres del món: ofereix al lector un marc ".Nicole Krauss

Font: Bookriot
Foto: internet

dilluns, 25 de març de 2019

La mentida del judici


Escoltant atentament a tots els testimonis de la fiscalia i l'advocacia de l'estat, no entenc per què no els deixen lliures ja i decideixen acabar amb aquesta vergonya de judici. És lamentable la imatge que està donant Espanya al món. No té cap sentit, més enllà d'aquesta decrèpita voluntat de defensa a ultrança, i absolutament irracional, de la Unitat d'Espanya.

Text Original: Escuchando atentamente a todos los testimonios de la fiscalía y la abogacía del estado, no entiendo por qué no los dejan libres ya y deciden acabar con esta vergüenza de juicio. Es lamentable la imagen que está dando España al mundo. No tiene ningún sentido, más allá de esa "viejuna" voluntad de defensa a ultranza, y absolutamente irracional, de la Unidad de España.

Alex Garcia, Periodista (Facebook. 7/3/19)
© Foto Metro Goldwin Mayer  ("El planeta de los simios")

dimecres, 20 de març de 2019

Cites de llibreries


"Love walking into a bookstore. It’s like all my friends are sitting on shelves, waving their pages at me."
"M'encanta anar a una llibreria: és com si tots els meus amics estiguin asseguts a les prestatgeries passant les meves pàgines".Tahereh Mafi

“What I say is, a town isn’t a town without a bookstore. It may call itself a town, but unless it’s got a bookstore, it knows it’s not foolin’ a soul.”
"El que dic és que una ciutat no és una ciutat sense una llibreria. Es pot anomenar un poble, però tret que tingui una llibreria, sap que no enganya la seva ànima".
Neil Gaiman

“I have gone to [this bookshop] for years, always finding the one book I wanted—and then three more I hadn’t known I wanted.”
"He anat a [aquesta llibreria] des de fa anys, sempre trobant-ne el llibre que volia, i després tres més que no sabia que volia ".
Mary Ann Shaffer

Font: Bookriot
Foto: Nois mirant una llibreria (1943)


divendres, 15 de març de 2019

Cinta Arasa ens parla de Missió Trobairitz




Una nit, poc abans del Gran Concurs de Trobadors del Llenguadoc, un escamot d’ombres misterioses envaeix els carrers de Tolosa. L’endemà moltes parets apareixen plenes de poemes escrits amb tinta violeta. Ni les seves autores, dones poetes fins aleshores desconegudes, en saben res. Qui deuen ser aquests petits éssers que han posat en marxa un pla per fer sentir la veu de les trobairitz?

Link: https://www.youtube.com/watch?v=BREbtOzcKdg

dimecres, 13 de març de 2019

Quinze cites i passatges descarats de Roald Dahl



From Fantastic Mr Fox

“I think I have this thing where everybody has to think I’m the greatest. And if they aren’t completely knocked out and dazzled and slightly intimidated by me, I don’t feel good about myself.”

"Crec que tinc aquesta cosa on tothom ha de pensar que sóc el més gran. I si no són totalment eliminats i enlluernats i una mica intimidats per mi, no em sento bé sobre mi ".

From Mathilda
“‘Daddy,’ she said, ‘do you think you could buy me a book?’
‘A book?’ he said. ‘What d’you want a flaming books for?’
‘To read, Daddy.’
‘What’s wrong with the telly, for heaven’s sake? We’ve got a lovely telly with a twelve-inch screen and now you come asking for a
book! You’re getting spoiled, my girl!'”

"Pare," va dir, "creieu que podria comprar-me un llibre?"
"Un llibre?", Va dir. "Per a què vols tu els condemnats llibres?"
"Per a llegir, pare".
"Què passa amb la tele, pel bé del cel? Tenim una bella televisió amb una pantalla de dotze polzades i ara et demanem un
llibre! Estàs fent malbé, la meva noia! "


dilluns, 11 de març de 2019

Un niu de formigues, de Jordi de Manuel




A en Roc li han regalat un llibre. A la coberta hi ha un dibuix, però quan comença a passar fulls, només hi veu fileres de formigues disfressades de lletres que omplen les pàgines.

Link: https://www.youtube.com/watch?v=rFMv4PDPT4M

dimecres, 6 de març de 2019

Sons de Prop serà veus de dones


Sons de Prop fa de Veus de dones, el dia 6 de març. Ho fem perquè darrerament hi ha una campanya contra els drets i contra els drets de la dona en especial que sembla que ha sortit de la ment d'algú que encara està al Concili de Trento.  A Sons de Prop, només tenim música, bona música de proximitat, de la Mediterrània. Amb mig hora que dura el programa, poc puc parlar i no vull, només la música, deixem la música, deixem que la cultura ho inundi tot.

Sons de Prop, un viatge per les música més propera, de Lisboa a Istambul, de l’Alguer a Grècia. Sons de Prop selecció musical i presentació de Manel Aljama.  Sons de Prop, a Montcada Ràdio.

Pots escoltar-lo al 104.6 de l'FM a Montcada Ràdio: 

Tots els audios:  http://www.montcadaradio.com/#/programs/sonsdeprop

dilluns, 4 de març de 2019

Trieste i fugir de la guerra


Dos llibres, molt curts, intensos però que en parlen d'una zona del nord d'Itàlia, tan a prop com tan lluny dels conflictes:


L'illa de les cartes perdudes
El primer llibre, s'hi acosta a Trieste, a l'Isola della Cona

Any 1914. A causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’Albert, un nen que viu a Estrasburg, és enviat pels seus pares a Isola della Cona, una illa tranquil·la allunyada dels bombardeigs i els exèrcits, on resideix el seu oncle Audubon. Lluny de casa, descobrirà què és l’enyorança, la por i l’absurditat de la guerra, però també la força de l’amistat i de la seva fortalesa interior. Una història plena d’aventures, emocions, cartes sense destí, un castell amb passadissos secrets i tot de personatges entranyables.

Fitxa: http://babulinkabooks.com/libros-y-regalo-descargas/lilla-de-les-cartes-perdudes/
Ressenyes: http://www.patidellibres.com/lilla-de-les-cartes-perdudes.html

Un año de escuela en Trieste (Editorial Minúscula)

Edda Marty adora passejar per la vora del mar, però sap que mai aconseguirà acostumar-se als hàbits burgesos del Trieste de la segona dècada del segle passat. Voldria tornar a Viena, on està la seva germana gran, a una ciutat en què les dones poden tractar d'igual a igual als homes, fumar, anar al cafè. Farta de la timidesa i xiuxiuejos de les seves companyes, decideix fer l'últim curs de batxillerat en un institut masculí per poder accedir a la universitat. Tot i que ella només pretén ser una més entre els nois de la seva classe, participar en les seves excursions i xerrades, la desimboltura i lluminositat d'aquesta presència femenina pertorba el món que fins llavors han habitat despreocupadament. Després d'aquest any tots descobriran que «la vida posseeix una tràgica serietat i que aquells bancs d'escola eren una joguina enfront d'ella».

Fitxa: https://www.editorialminuscula.com/frameset.html
Ressenyes: http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/11/un-ano-de-escuela-en-trieste.html

divendres, 1 de març de 2019

Què fer amb un bloc de notes


  1. Diari on anotar idees, idees per a escriure històries o relats.
  2. Escriptura de només quinze minuts.
  3. Fer-lo servir per fer un seguiment dels llibres que llegeixes. Anotar idees.
  4. Notes per a la gran novel·la que penses fer
  5. També podeus posar-hi imatges, enganxar-les, dibuixar...
  6. Copiar poemes o passatges que us agradin. Cites, receptes o una barreja de tot plegat.
  7. O temes en comú (si vius en parella)
  8. O res de tot això, deixar-lo en blanc... però no et sembla que és millor utilitzar-lo?

Text traduït i adaptat de What to do with blank notebooks

dimecres, 27 de febrer de 2019

Cites memorables que sí va escriure Conan Doyle


De "Estudi en escarlata"

“Let me see—what are my other shortcomings? I get in the dumps at times, and don’t open my mouth for days on end. You must not think I am sulky when I do that. Just let me alone, and I’ll soon be right. What have you to confess now? It’s just as well for two fellows to know the worst of one another before they begin to live together.”
"Permeteu-me veure-quines són les meves altres deficiències? Em trobo als abocadors a vegades, i no obro la boca durant dies i dies. No heu de pensar que estic malament quan ho faig. Només deixeu-me sol, i aviat tindré raó. Què has de confessar ara? És igual per a dos companys conèixer el pitjor de l'altre abans de començar a conviure ".
“What you do in this world is a matter of no consequence. The question is what can you make people believe you have done.”
"El que fas en aquest món no és una qüestió de cap conseqüència. La pregunta és què pots fer que la gent creu que has fet ".
“No man burdens his mind with small matters unless he has some very good reason for doing so.”

"Cap home carrega la seva ment amb petiteses, tret que tingui una molt bona raó per fer-ho".
“’It’s quite exciting,’ said Sherlock Holmes, with a yawn.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

De "El misteri del vall de Boscombe"

“There is nothing more deceptive than an obvious fact.”

"És molt emocionant", va dir Sherlock Holmes, amb un badall ".

dilluns, 25 de febrer de 2019

Feixisme catòdic



Els reis de la telebrossa dels noranta i primera quinzena del segle XXI, molt abans d'aquest èxit, eren en bona part, un grapat de marginats, carn dels escassos serveis socials d'aquella època. Eren, per dir-ho d'alguna manera, el geperut anomenat rei del carnaval. Però entre un exemple i l'altre, hi ha una gran diferència: el geperut no guanyava diners pel seu "càrrec", mentre que els famosos de la tele s'omplen les butxaques explicant les seves misèries als espanyols que com deia Machado, tenen el cap buit.

La llei de televisions privades i la posterior engegada no va significar un avanç en la diversitat informativa i d’oci. Tot el contrari, els mitjans es van abocar a l’espectacle amb un “tot s’hi val” en una competència cega per despertar els més baixos instints. Un exemple va ser el tret de sortida amb el lamentable cas d’Alcàsser, molt representatiu de “l’Espanya negra” que hem conegut sempre. No va ser un cas aïllat, i allò va ser el començament d’una època de retrocés de cultura, drets i llibertats, adobant el terreny a una febre d’or fet amb misèria i merda per dir-ho ben clar. No debades la llei que regulava en Espanya les televisions privades es va aprovar el mateix any que la reforma educativa que relegava les humanitats a la mínima expressió. Això, ho explica tot.

No ha acabat i no ha minvat. Els mitjans privats i públics ja no parlen tant de misèries particulars, parlen de Catalunya i del procés. Això sí, sense convidar cap defensor del procés i amagant-li qualsevol notícia del judici al membres del procés (febrer de 2019) o que vingui de mitjans internacionals. 

Manel Aljama, 24 de febrer de 2019

dimecres, 20 de febrer de 2019

Conversa amb Montserrat Abelló. 01. Vida



Entrevista a Montserrat Abelló, enregistrada el 10 de març del 2014. L'entrevista forma part d'una sèrie de converses amb autors que s'han gravat durant el 2014 i 2015

Video de 2015 de 39.02 minuts
Link: https://www.youtube.com/watch?v=2SbBsXTz7YY

dilluns, 18 de febrer de 2019

Cites de Sentit i sensibilitat de Jane Austen



“Money can only give happiness where there is nothing else to give it.”(Els diners només poden donar felicitat on no hi ha res més per donar.)

“And Marianne, who had the knack of finding her way in every
house to the library, however it might be avoided by the family in general, soon procured herself a book.”
(I Marianna, que tenia l'habilitat de trobar a cada casa el camí de la biblioteca, encara que l'hi impedís la família, de seguida, aconseguia el seu llibre)

divendres, 15 de febrer de 2019

Conferència “La Catalunya Jueva, un llegat que no podem perdre” per Moriah Ferrús



Una conferència, necessària, ben documentada, coherent, interessant i que es va fer curta
Amb la reflexió sobre la similitud entre els atacs que s’han fet i què encara es fan contra el poble català i els corresponents al poble jueu, tot demostrat amb exemples d’hemeroteca. 
És una sort, que conservem les hemeroteques on podem consultar, per exemple, les “perles” que dedicava la premsa espanyola de principi del segle XX al catalanisme de llavors, comparant en tot moment el poble català amb el poble jueu, en el pitjor sentit.

La ponent, hi afegí dades històriques tots sabem: el progom de 1391 i l’expulsió de 1492. Però, també hi donà un punt de vista diferent a dos fets importants i prou coneguts: la decadència de les lletres catalanes i el mite de Sepharad, sí, mite pel que fa la tan repetida espanyolitat del poble expulsat. Així, la conferenciant demostra la importància del poble jueu en la cultura catalana, la més que probable censura en un fet tan estrany com la “decadència” de les lletres catalanes en una ciutat que tenia les millors impremtes a mans de jueus obligats a convertir-se…  I ens va parlar del què sospitàvem, el poble expulsat no era pas un grup homogeni, hi havia jueus amb el ritus català. Sort tenim que està documentat. A Tessalònica i a Roma. Va existir fins la IIGM.  Amb aquesta nova llum es pot deduir amb claredat la importància del poble jueu en la cultura catalana, tot un llegat que cal preservar. Ja sabem, qui perd els arrels, perd la identitat.

Conferència organitzada per Àgora Quàntica a càrrec de Mòriah Ferrús.
Conferenciant:  @Moriah Ferrús (https://twitter.com/MoriahFerrus)
Lloc i data: Ateneu de Barcelona, 13 de febrer de 2019


dilluns, 11 de febrer de 2019

10 raons per llegir



Estimula el cervell
Redueix l'estrès
Amplia coneixements
Augmenta vocabulari
Millora la memòria
Desenvolupa capacitat d'anàlisi
Millora l'atenció
Millora la redacció
Millora l'oratoria+
És gratis


© QLL quellegeixes.cat (portal d'Institució de Lletres Catalanes)

divendres, 8 de febrer de 2019

Són espanyols per Josep Maria de Sagarra



Són espanyols: la manola,
els jutges i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.


(J. M. de Sagarra, "La Constitució Espanyola" [1932], article 1r)
© fotografia La Vanguardia

dimecres, 6 de febrer de 2019

Entrevista Gemma Lienas




Entrevista a l'escriptora Gemma Lienas. Universitat Autònoma de Barcelona Literatura Catalana Contemporània Curs 2015/2016

Video de 2016 de 14.56 minuts
Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rmrplFZpKSE

dilluns, 4 de febrer de 2019

Seguir els passos dels idealistes


De vegades, cal seguir els passos dels idealistes. 
Sempre caminen cap a la llum.

HENRI TROYAT, "La institutriu francesa"

divendres, 1 de febrer de 2019

El catàleg de la biblioteca


He compartit al meu mur de Facebook un vídeo simpàtic amb el títol de “Prehistòric googling”, quelcom semblant a “Recerca en Google en la prehistòria”. El vídeo ensenya com era de feixuc fer la recerca d’un llibre o document entre milers de fitxes catalogades per ordre alfabètic d’autor i per l’ordre temàtic comú a totes les biblioteques.

No havia cap més ordre. Així, si un llibre d’assaig, per exemple, estava catalogat com a psicologia i no hi era en filosofia. Per molt que l’usuari fes recerca dins dels llibres de filosofia, no el trobaria. Calia de saber i tenir clar, el sistema de classificació. Cert que ara amb els catàlegs electrònics ho tenim tot a l’abast: per autor, pel títol, pel suport, per la biblioteca, pel tema, per una paraula, per... I ens estalvia temps, perquè podem disposar de les dades, abans d’anar a la biblioteca i fins i tot, demanar el llibre des de casa.

Però tothom opina i he rebut opinions de tots colors. L’opinió majoritària ha estat l’enyorança del vell catàleg. Aquell anar passant fitxetes a la recerca d’un títol que digues alguna cosa. Tot era més lent, però com més atractiu. Però he tingut una opinió molt contraria i en un to que em fa pensar en la gent que viu en el passat, atrapada en els fracassos. En concret, la persona s’afirma que no enyora el vell sistema i que pateix una dificultat, però en cap cas destaca la felicitat pels catàlegs electrònics, segueix recordant la ferida. Això en ens ha de reafirma en la voluntat de deixar tot allò passat en el passat i seguir endavant.

© Manel Aljama, agost de 2018