dilluns, 15 d’octubre de 2018

Espanya no és homologable




Com dic al títol, Espanya no és homologable amb cap democràcia moderna i ni molt menys amb cap estat de dret. Dir això, pot semblar fort, però amb presos polítics, càrrecs electes exiliats, cantants condemnats, artistes prohibits i multats, violadors en llibertat, etc. queda ben clar que tot això, com diu Jordi Domingo de Querellants per a la República, és “un gra en el cul d’Europa”

I Europa? Abans de seguir, cal que fem una diferència entre l’Antic Mercat Comú i la Unió Europea que van parir Delors, Kohl i Felipe Gonzalez.  El primer, era una invent que permetia la lliure circulació de mercaderies amb polítiques socials per a frenar el comunisme. Per contra, aquesta Unió Europea és un gran nyap burocràtic on han volgut copiar el model americà, sense tenir en compte que la “vella Europa” està formada per nacions, molt més antigues que els estats i amb cultures i personalitats pròpies, diferenciades de la dels estats.

En cap cas, però, a Europa es persegueix la gent per delictes com el de sedició i rebel·lió. No oblidem que a la Constitució, la pena de mort té una esmena (o un pedaç): “salvo lo que dispongan las leyes militares para tiempos de guerra”. Sí, és una constitució justeta per a poder formalitzar l’ingrés al Mercat Comú:  majoria d’edat, partits, sindicats i associacions, pena de mort “abolida”. Llestos, ja és un estat membre!

I així, van quedar pendents de reformar l’administració pública i la justícia. Sí, han posat ordinadors, en sóc testimoni, però no han canviat els procediments i no han suprimit la burocràcia. Les autonomies no han esborrat les “Delegaciones Ministeriales”.  El model autonòmic de “Café para todos” no ha significat més que un increment de la despesa pública i molta menys eficàcia, és a dir, menys diners d’impostos que es retornen al ciutadà. Hi ha regions, on una franja d’entre el 51% a 61% dels que treballen, ho fan a l’administració i no vull dir que siguin ni mestres ni infermers.

Tampoc no van canviar la Llei Hipotecària. I això sí que no s’homologa ni amb països del tercer món. També ens cal omplir sol·licituds i facilitar dades als que les tenen, per a rebre drets i prestacions, com ara una pensió, quan als països avançats, fa molts anys que no cal fer-lo. No es diu control, es diu eficàcia administrativa.

No parlaré de l’època gloriosa de la construcció, però un cop d’ull a les obres públiques a mig acabar, els aeroports fantasmes, les estacions d’alta velocitat en llocs insospitats, les rotondes ornamentades amb obres de dubtós gust i les autopistes deficitàries, ens fan constatar que seguim a l’any 1870, com a moment més proper.  1870 va ser l’any que Jules Verne publicà “De la Terra a la Lluna” on dedicava un paràgraf a Espanya i la ciència.  Els espanyols que manen, ignoren que són els cotxes els que porten les carreteres i no a l’inrevés.

Tampoc no és homologable ni democràtic, que un càrrec electe, com J.A. Aznar, es negui a rebre a un altre càrrec electe, com per exemple Ibarretxe. Els votants, l’oposició ho va permetre. No passava res. I l’era Zapatero?  El mateix. Si bé, va aprovar lleis com la del matrimoni de parelles de fet, va obviar la memòria històrica i en temes com la Llei Antitabac o la TDT (televisió digital terrestre), va ser molt “espanyol”, un cop més. Fem memòria: a Europa es va decidir fer fora el tabac dels establiments comercials. De fet a molts llocs, això ja era així i des de feia anys. El nyap va ser fer creure als propietaris de bars que podien fer dues zones amb una senzilla reforma del local, quan això a Europa ja no estava homologat. I pel que fa a la TDT, van autoritzar tants canals de TDT que van ocupar una banda de freqüències destinada a la 4G...  I ho sabien. I es va haver de rectificar per “homologar”.

País de contrastos on es publiquen més títols que Alemanya i en canvi, es llegeix menys que a Ruanda. Espanya és el país d’Europa on el diari més difós és El Marca! i entre els deu primers periòdics en difusió diària, n’hi ha quatre que són esportius. La premsa esportiva és un “fet diferencial” espanyol. Si bé, a Anglaterra, per exemple, existeix premsa “popular” com The Sun o The Guardian, aquest diaris, són generalistes i mantenen columnes d’opinió i articles de cultura. Ben diferent dels diaris espanyols que només parlen d’esport o de futbol durant els set dies de la setmana.

Deixem de banda els espectacles violents i els toros. Aviat, els prohibiran per imposició europea i no per la gestió dels governants espanyols. Que vinguin de fora a resoldre temes interns, és una altra constant d’Espanya. 

Aviat, els títols universitaris d’Espanya no es podran homologar, com ja passa amb els de la República Dominicana o Veneçuela. També deixo de banda la norma que obliga a determinat tipus d’empresa a passar primer per Madrid, abans d’establir-se al territori on volen fer la seva activitat.

I en què es pot homologar Espanya?  Els telèfons mòbils. Com els països amb pobresa cultural on manquen pensadors i qui llegeix, llegeix traduccions, creuen que copiant la tecnologia més moderna com la telefonia mòbil (en temps del dictador era la televisió) és suficient per a estar a l’altura dels països rics amb més alts nivells de benestar.

Manel Aljama
Escriptor, Comunicador, Promotor de lectura i Formador de Noves Tecnologies.

Publicat al número 71 (octubre 2018) de la revista La Tortuga Avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada