diumenge, 19 de maig de 2013

No et miris el Riu de Mònica Batet


“Si us plau no t'enfadis, si trigo més del previst a fer el que cada dia em demanes”
No és un llibre de misteri, tampoc és una novel·la negra i en canvi,  semblarà trobar-hi suïcidis, assassinats, relacions incestuoses, misteris...  El que sí és clar, és que el llibre ens parla d'emocions profundes, de comunicació o millor dit de manca de comunicació i també d'un misteri, com si es tractés d'una vella i no del tot demostrada llegenda plena de misteri i vitalitat.  

El Riu, com un vell senyor feudal, és present a totes les pàgines del llibre.  Imposa les seves regles que condicionen la manera de sentir i d'actuar dels personatges. No mirar el Riu esdevé, llavors, un mecanisme de defensa.

Ambientat en una ciutat del centre d'Europa amb un Riu (en majúscules) que ben bé pot ser el Danubi i el país Hongria (deduït pels cognoms dels personatges). Llavors Budapest esdevé una opció vàlida. Tant se val. El més important no és la ciutat, és el Riu.

Novel·la que he llegit en un tres i no res i que m'ha deixat una molt bona impressió. Molt Recomanable.

Sinopsi:
(Com Jesús M Tibau, no he volgut espatllar res i si voleu llegir la sinopsi, aneu a la fitxa d'Editorial Meteora: http://www.editorialmeteora.com/libro/no-et-miris-el-riu/159)

Webs:
Pàgina Face: http://www.facebook.com/pages/No-et-miris-el-Riu/189598634524612?fref=ts

Algunes Ressenyes:


Manel Aljama (maig, 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada