divendres, 30 de desembre del 2011

Vilaweb: tria de novetats



Vilaweb: Els editors fan una tria de novetats. El més interessant és que molts editors també trien un llibre de la competència. Això és fantàstic i un bon exemple de sana competitivitat.

Enllaça a la notícia: http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6269188316825645477#draftposts
 
Manel Aljama (desembre 2011)

dimecres, 28 de desembre del 2011

Presentació de Barcelona skyline de David Hall



El proppassat diumenge 18 vaig gaudir d'un vermut criminal, com els d'abans (vermut de bóta, patates fregides de xurreria, vi clandestí) a càrrec de la bona gent de la llibreria "Negra y Criminal" de la Barceloneta.   L'excusa era la presentació del llibre ganador de l'últim premi "Novela negra ciudad de Getafe". Els padrins de la presentació: Lorenzo Silva, secretari del jurat, Andreu Martín i l'autor, Albert Hall.

Tot plegat profitós. Les reflexions de l'escriptor nord-americà que feia uns anys que no treia res de nou, del secretari del jurat, que va reiterar que el concurs guanyava any rere any qualitat i a més seguia obert.  I sense faltar la lliçó d'Andreu Martín que ens va parlar de la novel·la negra contraposada a la novel·la fantàstica (aquesta de dragons i màgia), de la lògica, del positivisme filosòfic, i de la dificultat per fer fàcil el que és difícil.  Un bon vermut i una molt bona presentació.

Manel Aljama (desembre 2011)


dimarts, 27 de desembre del 2011

Dides de Galícia

En la mateixa setmana de novembre he sentit parlar de dides i en concret de dides procedents de Galícia. Lluís Permanyer al presentar el seu llibre sobre la burgesia catalana en el programa de tarda de Catalunya Ràdio, "La tribu de Catalunya Ràdio". I una altra cop, en el vint-i-cinquè aniversari de la mort de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) on es va fer referència al nombre de dides que va utlitzar, aproximadament vuit.

Ben curiós que segons diuen, la major part de les dides eren gallegues. Vés per on!

Manel Aljama (desembre 2011)

dilluns, 26 de desembre del 2011

Massa salarial


Empresa amb la majora d'empleats cobrant SMI (salair mínim interprofessional) o com a molt 1000€, i qualsevol cas, amb consellers que gunayen més de 2.000.000 € l'any per assistir a 2 consells d'administració no poden dir "que la seva massa salarial és molt gran".  No ens deixem manipular.

(c) Manel Aljama (nov 2011)

divendres, 23 de desembre del 2011

Olga Xirinacs: "TRISTOR IMMENSA"


Últimamente estic publicant notícies del blog d'Olga Xirinacs. No tinc molts contes per penjar i per desgràcia les notícies son molt tristas i penso que faig ajundant a la seva difusió.

Una notícia molt molt trisa. Quan més convé apostar per l'educació es tanca una escola modèlica i que porta el nom d'una escriptora destacable.


Olga Xirinacs: "TRISTOR IMMENSA": 21-12-11 * “TRISTOR IMMENSA” Amb aquestes paraules començava la carta que vaig rebre ahir de la directora de l’Escola Olga Xirinacs...

Manel Aljama (desembre de 2011)

diumenge, 18 de desembre del 2011

Olga Xirinacs: ¡ POBRES CONTISTES !


Us deixo un altre escrit de l'escriptora Olga Xirinacs , aquesta vegada dedicat als pobres  contistes!

Olga Xirinacs: ¡ POBRES CONTISTES !: 17-12-11 * ¡POBRES CONTISTES! * Ahir, dijous, una amiga i jo llegíem contes meus en una saleta de la Cooperativa Obrera. Contes m...

Manel Aljama (desembre 2011)

dissabte, 17 de desembre del 2011

Endevinalla: Quin nom té?


Entitat financera on es llencen diners públics perquè han fet fallida (per mala gestió), mentre els consellers segueixen cobrant el seu sou de dos milions d'Euros  i al final es intervinguda per vendre-la a un banc per un preu simbòlic d'un Euro.

Temps: tic tac tic tac tic tac tic tac...

© Manel Aljama (desembre 2011)

dijous, 15 de desembre del 2011

Kavafis, el record





No sé si és perquè un mecanisme o un mètode em fa relacionar uns elements amb altres o per deformació professional.   El fet és que remenant discos vells (o endreçant), m'he trobat un doble de Lluís Llach, concert del Nou Camp al 1985, una versió modernitzada del seu Viatge a Itaca que alhora és una adaptació d'un poema de Kavafis

"Qui era Kavafis?"  Doncs en poques paraules, un poeta grec nascut a Alexandria el 1863  i mort en 1933. Des dels inicis es convertí en una icona de l'inconformisme, del rebuig dels convencionalisme, de l'heterosexualitat i de la moral cristiana.  I si algú pregunta per Lluís Llach respondria, per acabar amb bon humor i amb tots els respectes: "un que surt a Polònia..."

Podeu llegir els poemes de Kavafis en versió de Carles Riba:  http://www.lletres.net/pla/kavafis-ED.html

Tot el que trobat en català en audio i video és l'excel·lent adaptació de Lluís Llach.  En anglès existeix una versió per Sean Connery. M'he estimo més escoltar-lo i compartir-lo aquí en grec, en la seva llengua original. Podeu fer la prova de tancar els llus mentre escolteu el poema.

Itaca de Kavafis en Grec: http://youtu.be/JJe9_tkUpTM

Manel Aljama (desembre 2011)

dilluns, 12 de desembre del 2011

Homenatge a Joan Oliver


Ja havia fet un homenatge en aquest mateix bloc:  http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/2011/07/corrandes-dexili-de-joan-oliver-pere.html

Just abans de finalitzar l'any i gairebé de puntetes, l'Ajuntament de Sabadell ha tingut a bé fer un homenatge pels 25 anys sense Joan Oliver (Pere Quart). Dins dels actes han organitzat una "exposició". El que m'he trobat és un grapat de llibres arreplegats, probablement a darrera hora i de forma manifestament improvisada. Haurè de revisar doncs l'a semàntica.NO!, per exposició jo entenc llibres, fotografies, objectes i material sonor i de video, accesibles a l'entrada de la biblioteca. Joan Oliver també va escriure teatre i prosa i va compartir exili amb Mercè Rodoreda. És clar, això s'oblida quan es visita molt la llotja del futbol. Molt malament senyors que ocupeu l'Ajuntament de Sabadell amb els vots del 10% de la ciutat.

L'acte més fort fins ara ha estat un taula col·loqui amb la participació recitant poemes i alguns altres escrits per part de la filla Silvia Oliver i el nebot, Ignasi Riera. Tots dos han estat molt bé. He tingut la sensació que el regidor de cultura era la primer cop que sentia parlar de Joan Oliver. És més, dubto que llegeixi quelcom més que els manuals que obtenenen en els cursets que fan als partits.



En el col.loqui van llençar un repte a l'Ajuntament:  "hi havia poca gent jove".  En tornar a casa vaig anar als meus prestatges i allà junt amb els llibres tinc els reculls del concurs de poesia i prosa que es feia a nivell d'instituts de la ciutat i en vida de l'autor (1981, 1982, 1983...).  La sensibilitat política i cultura llavors era una altra. També hi havia més imaginació i ganes.  No és questió de diners i la crisi no ha de ser excusa per fer un homenatge tan ronyós. L'acte central va ser el dia 2 de desembre i en el periòdic local no venia reflectit ni el dissabte 3 ni dimarts 6.


Si faig una simple recerca amb youtube ja em surten la tira d'entrades:

.
http://youtu.be/D2O2Ne9xx7w


Per cert, el concurs de relats d'humor que porta el nom de Pere Quart ha estat anys desert. Clar, si el que es fomenta des del consistori és només l'esport, ¡què volen!

© del text i fotografies Manel Aljama (desembre de 2011) Videos procedents de Youtube.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Olga Xirinacs: ¿COM VOLEU MORIR?

Olga Xirinacs: ¿COM VOLEU MORIR?: ¿COM VOLEU MORIR? * 11-12-11 * Un estudi recentíssim de la prestigiosa revista The Lancet, del 22-10-11, informa que l’índex de s...

dilluns, 5 de desembre del 2011

Els set pecats capitals de l'escriptor per Dianna M. Marquès



Us deixo la traducció de l'excelent article de l'escriptora i il·lustradora  Dianna M Marquès

  1. Luxúria: És probable que l'èxit et posi les coses fàcils amb alguns seguidors, tingues respecte per a  tu i pel teu públic i no deixis que la supèrbia s'aliï amb la luxuria o estaràs perdut.
  2. Ira: Aprèn a controlar-la, hi haurà molta gent que dominada per l'enveja t'odiarà i segurament et criticarà, però és part d'aquest món, és impossible caure bé a tots. Així que somriu i centra't en la gent que mereix la teva veritable atenció.
  3. Avarícia: Si deixes que et domini, perdràs la teva essència com a escriptor, no facis novel · les comercials, escriu el que la teva ànima i el teu cor et diuen.
  4. Enveja: Molts dels teus companys escriptors publicaran abans que el tu i és possible que tinguin més talent, però és no és motiu perquè l'enveja et posseeixi, alegra't per ells. L'enveja és una pèrdua de temps. No creus?
  5. Peresa: Dedica temps als teus seguidors, al cap ia la fi no ets ningú sense ells, que no et faci mandra parlar amb ells, contestar les seves emails i gaudir de la seva companyia, al meu entendre el millor de ser escriptor és parlar amb vosaltres; )
  6. Supèrbia: És molt fàcil creure al cent per cent tot el que et diuen els seguidors, que ets bo, que la teva història és del millor, que ets simpàtic, guap @, etc. No deixis mai que això et domini del tot, mai abandonis la humilitat, és fàcil deixar-se lloar, però mai oblidis qui ets, com vas començar i recureda que tots som persones, la humilitat és una virtut.
  7. Gula: No vulguis abastar més del que pots o explotaràs, dosifica el teu temps i prioritza els projectes, l'estrès no és bo 

Us deixo l'enllaç a l'article original: http://diannammarques.blogspot.com/2010/10/los-siete-pecados-capitales-del.html


Manel Aljama (desembre 2011)

diumenge, 4 de desembre del 2011

Presentació de Cabaret Pompeya d'Andreu Martín


"... si ens aixequem d'hora. Demà, tot haurà acabat i tot serà com abans. "

Text del capítol 66 i llegit per Andreu Martín en la presentació del seu darrer llibre i premi Sant Joan 2011, "Cabaret Pomeya", editada per Edicions 62.   La frase "si ens aixequem d'hora" no va deixar el públic indiferent,  la lectura del tens capítol tampoc. Va ser una demostració digna d'un mestre.

El lloc triat, la llibreria "Negra y Criminal" del carrer La Sal núm 5, especialitzada en novel·la negra feia pensar que aquesta obra era això, cosa de delinqüents i detectius. Crec que és molt més que això, és també novel·la històrica. No l'he llegida encara, en el moment d'escriure aquest article. La meva intuicio em diu que cal llegir-la acompanyat d'una bona selecció de tangos i que assistirem a la història ben documentada de bona part del segle XX: des dels inicis de l'anarquisme fins el final del Franco.

Donat l'escenari i la sorpresa de la llibretera Montse Clavé he editat la fotografia donant-li un toc d'època. Si ho arribo a saber vinc de pistoler!


Ara, Andreu Martín amb el ritual d'ensenya la samarreta de la llibreria:





Manel Aljama (desembre 2011)