dimecres, 9 de novembre de 2011

Vint anys sense Montserrat Roig



Ara, quan sembla que això de les lletres i les humanitats és cosa de boixos perquè no és rendible, em recordo quan hi era just el contrari, fins hi i tot una moda. Llavors, Montserrat Roig era el que es deia, una escriptora compromesa, una escriptora que escrivia en clau de dona. I en aquell temps això no era fàcil. No ho era por motius polítics, ara tampoc és fàcil i a més de motius polítics, econòmics...

Vaig descobrir-la a través dels articles d’aquell “El Periódico” al que he estat fidel un munt d’anys, fins que he descober que ja no era “el meu”.   Encara conservo retallats i una mica grocs, els artícles on llavors ja reflectia el que ara anomenem “violència de gènere”. En recordo un que parlava d’una trista cadena que començava en l’empresa, arribava a la dona  i acabava en el fill petit que donava puntades al gat...

Després “Ramona adéu”(1972), la vida de tres dones de tres èpoques diferents.  Tant si s’ha llegit “Les hores” com si no, el trobarà molt interessant.


Fragment de l'agulla daurada
Poema: Mort a Ravensbruck 

© Manel Aljama (novembre 2011)
Foto portada de les primeres edicions en butxaca (el Kangur)

2 comentaris:

  1. Hola Manel.
    Com aquell que rés han passat 20 anys que se la va endur, aquesta enfermetat de les dones,¡mare meva!.
    Jo a casa tinc llibres de´ella.
    Saps fa temps també li vareig dedicar crec que Un parell de posts en el meu blog.
    Va que lluitar molt per l´igualtat i els drets de la dona.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  2. Sort que sempre hi ha gent que fa coses difícils en temps difícils: són els qui obren pas, com va fer Montserrat Roig al seu moment.

    ResponElimina