dilluns, 31 de gener del 2011

Música de Cambra: Trio Alberia


Concert de sonatas de Brahms interpretat pel Trio Alberia en el Teatre Principal de Sabadell. Maravellós. Amb un professor com Miguel Dionis al piano, una violinista excepcional com és la italiana Mirela Lico i Joan Francesc Bertomeu en la trompa es fan meravellas per l'esperit.


Van interpretar Sonata núm 3 i Trio (opus 40) de Brahms. Més informació en la web de Joventuts Musicals: http://www.joventutsmusicals.cat/sabadell/

© Text i fotografies Manel Aljama

diumenge, 30 de gener del 2011

100 anys d'anarcosindicalisme


Fins el 15 de febrer al Museu d'Història de Catalunya es pot visitar l'exposició:  100 Anys d'Anarcosindicalisme. Paga la pena fer un repas, ara que corren temps de reformes, a tota la tasca d'aquests moviments socials nascuts a finals del segle XIX.  Podeu visitar la web del Museu per a més informació:  http://www.mhcat.net/

© Manel Aljama (Gener 2011)
Publicat amb anterioritat a Calaix de Sastre

divendres, 28 de gener del 2011

Aquells autobusos...


Aquells que vulguin viatjar en un vell autobús tenen l'oportunitat de fer-ho en alguna festa major. Tot això, gràcies a la tasca que du a terme l'Associació per a la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA). Podeu visitar la seva web: http://www.arca-bus.org/


© Manel Aljama (gener 2011)

dijous, 20 de gener del 2011

Youtube en català, ¡com ho sàpiga l'assessor!



Youtube ja està disponible en català canviant la configuració del lloc o directament, si el programa navegador estgà en català.  Us deixo el dibuix de FER pel diari Avui


© Manel Aljama (gener 2011)
© Dibuix de FER en Diari Avui electrònic, 20-1-2011

divendres, 7 de gener del 2011

No "empuchis"

Escoltat en Catalunya Ràdio el 5 de gener de 2011:  l'ha "empuchat"  (referint-se a un jugador probablement de futbol).

El millor de tot és avui 6 de gener de 2011 en COMràdio, al matí. El periodista pregunta als actors de "El mètode Grönholm":
—D'aquesta obra, quantes obres n'heu fet?
—Hem fet més de 800 representacions...

Crec que la llengua és viva i que no tothom ha tingut oportunitat d'aprendre. Però es suposa que aquests periodistes han tingut la oportunitat de fet bona part de la seva educació en català i això és massa. Un periodista que no sap la diferència entre obra, representació i funció cal que s'ho faci mirar...

© Manel Aljama (gener 2011)

dimarts, 4 de gener del 2011

Ens ocupem de la seva salut



(Equip d’acció ràpida)

En una comissaria de policia de barri, el sergent llegia un correu electrònic que acabava de rebre de la Caserna General de la Brigada General de Protecció del Medi Ambient depenent de la Secretaria General d’Ordenació de la Conducta i la Moral dels Ciutadans. El document era un recull d’ordres que s’havien d’executar de forma immediata. Tot seguit agafà el telèfon i cridà el caporal que es presentà en un tres i no res tot saludant en forma militar. Li ordenà que descanses mentre comença a llegir el paper.
—Hem rebut ordre d’actuar durant les properes setmanes contra tota manifestació que atempti la salut de les persones i animals i, violi les ordenances municipals, autonòmiques i estatals en matèria de fums i agents contaminants, dins de la nostra demarcació. Per això reunirà vostè tots els efectius de que disposi i organitzarà patrulles de quatre homes que, armats i preparats pel que pugui succeir, recorreran totes les diverses zones en que tenim competències —digué el capità.
No calgueren més paraules. El caporal es retirà. D’immediat l’establiment policial era ple de moviment escales amunt i avall fent els preparatius per fer la batuda. En pocs minuts tots els homes que composaven el destacament eren dins dels seus furgons antiavalots i vestits amb armilles antibales i cascos. Totes les armes de foc estaven degudament carregades i a punt per entrar en servei. Sortiren tots els vehicles en filera, com una processó. Poc a poc s’anaren dispersant a cada travessera de l’avinguda principal.
El furgó on hi anaven el capità i el caporal tombà per una avinguda cèntrica. S’aturaren just abans d’una parada d’autobús. El motor restà en marxa deixant una densa fumera negra. Tothom a dins tenia els ulls fits a la gent que esperava l’autobús. De sobte localitzaren un infractor de la llei. Bé un presumpte infractor de la llei.
—Sergent, objectiu localitzat, prepari els homes per intervenir —digué el capità.
Com si fossin els passos d’una dansa coneguda, tots alhora, carregaren armes, ajustaren armilles i abaixaren les viseres. Sortiren del furgó amb ímpetu i voltaren el presumpte delinqüent.
—¡No es mogui, infractor de la llei! —ordenà un policia.
—¿Que fa, desgraciat? No veu que posa en perill la salut dels ciutadans —afegí el sergent com recolzant l’acció. L’home, que esperava com tothom l’autobús a la parada, no els feu cas i obrí l’encenedor i el dirigí cap a la seva cigarreta. Rebé un cop de porra al front que li féu un trau de considerables dimensions i se li caigueren junts la cigarreta i l’encenedor. No gaire lluny d’allà uns lladregots trencaren la lluna d’un aparador i s’endugueren tot el que hi havia.
—En aplicació de l’article 19999 de la vigent Llei de Protecció de la Salut i el Medi Ambient vostè queda detingut i serà posat a disposició judicial per infractor reincident i resistència a l’autoritat —Diguè el caporal. L’home tot sagnant i assegut al terra, no entenia res del que passava.
—¡No posi aquesta cara, home! —li digué el capità de la patrulla—, ¿Que no veu que ens ocupem de la seva salut?

© Manel Aljama (maljama), desembre de 2006