dimarts, 1 de setembre de 2009

Jo sóc la llum

© Manel Aljama (modif elect)

Roberto se sentia molt content, ple d'alegria, pletòric. No podia contenir tanta eufòria que ell desprenia. Ja no sentia aquella angoixa que el turmentava tan sovint. Des de feia uns anys havia trobat la manera de combatre el dolor. Des que es va jubilar se li havien acumulat les xacres. Però gràcies a les medicines podia tirar per a endavant. El seu ànim canviava segons fes sol o trobés el cel tapat pels núvols. Moltes nits solia desvetllar-se malhumorat. Però per sort sempre tenia la farmacopea en pastilles, píndoles, dragees, xarop o en pols. Últimament havia afegit a la seva dieta vi barat que comprava al supermercat quan de tant en tant disposava d'algunes monedes que la gent li tirava i podia pagar bitllo-bitllo. Deia que l'alcohol l'ajudava a diluir el verí que li produïen els medicaments. S'havia pres més pols de l'habitual, com per sadollar-se l'ansietat, i, flotant en la seva felicitat, féu un glop més. Va fer un pas. Titubejà o potser va trontollar. De sobte va veure a la llunyania una llum que semblava apropar-se. L'entusiasme el va fer veure que era el moment. Sí, el millor seria sortir a l'encontre de la llum. Seguí la ratlla de pols blanca que li traçava el sender des de i cap a la llum. Avançà en direcció a la llum amb gests d'autòmat. Com si hagués rebut una crida que no podia deixar d'atendre. La claredat se n'anava fent-ne més i més gran a mesura que s'endinsava en ella. Estava com embriagat per la claror que omplia tot el seu camp visual. Ja gairebé la tocava, sentia una alegria immensa. Li va semblar veure dues fonts de llum en comptes d'una. Ho va atribuir a l'efecte dels remeis que es prenia. La resplendor es feia més i més gran. Dubtà per un instant. Finalment es decidí:
—¡Vaig cap a la llum!, sóc una estrella!, sóc la llum!
Es va fondre amb la llum. Res no va escoltar. Tampoc va sentir cap dolor.

Els butlletins de notícies de les emissores de ràdio i els teletips de les agències de premsa van reflectir una notícia com de tantes: "El famós futbolista retirat Roberto do Santos, més conegut com Robertinho ha mort a causa de les ferides provocades per l'automòbil que el va atropellar aquesta matinada. El vehicle fugí de l’escenari dels fets. Des que es va retirar del futbol, ja completament arruïnat per la seva addicció a les drogues i l'alcohol, no s'havia tornat a saber res d'ell. No obstant això les autoritats han dit que li serà practicada l'autòpsia per determinar les causes reals de la seva mort."

© Manel Aljama, (maljama) desembre de 2008

4 comentaris:

  1. Manuel, fascinante historia y un toque de atención para los que están en peligro del alcohol y las drogas. Impactante historia. Un abrazo

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Quina expresió més increíble, oi? "les causes reals de la seva mort...". Tanta gent refugiada en els paradisos artificials, tanta que ja són paisatge quotidià.
    Molt ben explicada la sequència de la trobada amb la llum, com si el famós tunnel de llum blanca, les ratlles blanques, la ratlla blanca del carrer, trenades en una, per poder anar-se'n...
    M'agradat molt.

    (i gràcies..., vas molt encertat en el tema de bordar, malgrat qui no sàpiga català, també pot trobar l'explicació..)

    fins aviat.

    ResponElimina
  4. Una narració molt ben estructurada, la teva capacitat de veure i transmetre els problemes de la societat, demostren la sensibilitat del escriptor
    La metàfora de la llum una pinzellada
    mestra recondant la incocògnita del pas de la vida a la mort.
    Raimunda
    La nova adreça es; http://rpp-memoriadelatransicio.blogspot.com

    ResponElimina