L'art o la vida privada de l'artista (o com el feminisme actual destrueix la cultura)

 

Fa poc ha estat notícia que l’artista Rosalia s’ha disculpat per dir que li agradava el pintor Picasso. Ho trobo una aberració que atempta contra la llibertat d’expressió.

Estic d’acord que home i dona són iguals davant la llei, però no són exactament iguals perquè hi ha funcions que es poden intercanviar. La natura i la ciència ho demostren. Sóc tolerant amb l’homosexualitat, però no estic d’acord amb la política comunista de gènere, en especial els menors d’edat. Dic comunista perquè el comunisme fa que tot sigui obligatori i vivim les acaballes d’una política on s’ha amagat la dona per substituir-la per una política de gèneres artificials.

Personalment em sembla una aberració que un col·lectiu que diu defensar la dona ataqui a una altra dona que té el seu DRET a opinar. Dit això, sempre he admirat i admiraré l’art de Picasso.

Crec que «pixen fora de test», perquè primer cal separar l’art de l’artista com l’actor del personatge, i han de tenir memòria històrica i situar-lo tot en context: en l’època que va viure Picasso, en molts països, per exemple França, la dona no té dret a vot fins al 1944!

© Manel Aljama (març 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon