Ens han ensenyat a respectar tant l'altre... que hem deixat de respectar-nos nosaltres mateixos | felipemgicapedrej.

 

Es tracta d'un text extret d'un vídeo curt que circula per les xarxes. Ho he trobat en Instagram, però el canal original és de TikTok que s'anomena felipemgicapedrej (àlias Felipe 7). 
Com que aquesta xarxa és molt estressant, he agafat les paraules i he fet una traducció i adaptació al català: 

Ens han ensenyat a respectar tant l'altre... que hem deixat de respectar-nos nosaltres mateixos.

Tu no odies: Tu OPINES. Ja està bé, collons!

Què ens està passant quan comencem a demanar perdó per respirar?
Hem lluitat durant segles per construir un model de vida on gaudim de llibertats com ara estimar qui vols, dir el que penses, canviar de religió o no seguir-ne cap, beure vi, vestir com et vingui de gust i fins i tot, parlar de política sense por de ser represaliat.

I de sobte..., patapam! Ens diuen que tot això que hem construït pagant un altíssim preu és opressor, masclista, colonialista, eurocèntric, binari, patriarcal i ofensiu per a altres "cultures". Cultures (per anomenar-les d'alguna manera), que, atenció, prohibeixen tot allò que nosaltres hem aconseguit amb sang, foc i debat i que, per tant, són incompatibles amb la nostra. 

I és clar, com que no volem semblar intolerants, ens empassem gripaus de la mida d'un burca que cobriria tota la Sagrada Família..., per no ofendre'ls, és clar.

I a qui gosa aixecar la veu? Nyaca! Et cau l'etiqueta de "fatxa", "racista", "islamòfob", "xenòfob" "homòfob" i t'acusen de "delicte d'odi".

Tu no odies: Tu OPINES. Ja està bé, collons!

Però això avui, en aquesta Europa de "influencers" de plastilina, ja es considera com un delicte.

Ens han ensenyat a respectar tant l'altre... que hem deixat de respectar-nos nosaltres mateixos.

Ens tallem la llengua per no molestar, així ens amaguem darrere del llenguatge neutre que no deixa de ser altra cosa que tapar-nos boca, mentre deixem que altres ens cridin en nom del seu déu, la seva tribu o el seu punyeter trauma de gènere.

I si els diguéssim que aquí també tenim drets, que la nostra cultura també val alguna cosa, que allò nostre no és odi, sinó un llegat?

Què collons ens està passant?, repeteixo!

Tan insegurs estem del que som que deixem que ens diguin de tot només per defensar la llibertat que ells no toleren?

Occident no és perfecte. És clar que no ho és. Però és l'únic lloc on podeu dir que no ho és i continuar vius. I això, amic que has llegit fins aquí, no és debilitat. És un privilegi que estem deixant que ens prenguin sense plantar cara. Espavilem, o desapareixerem!