Desmentint rumors: les fotos de l'Apol·lo 11

 

By NASA / Neil A. Armstrong - Apollo 11

Per a tota aquesta gent que diu "mai vam anar a la Lluna perquè a les fotos no surten les estrelles" o "la bandera oneja i en la lluna no hi ha atmosfera".

La meva resposta consisteix en una bateria de preguntes que condueixen a desmentir tots aquests rumors mancats del mínim sentit comú:

1- Per què no surten les estrelles amb el telèfon mòbil o una modesta compacta?

Fins on jo sé, només hi ha un model de mòbil d'una marca coreana que té un sensor de 200 Mpx capaç d'obtenir fotos nocturnes en bones condicions. No vull saber el preu.

2- Quina model de càmera, objectius i pel·lícula van fer servir els astronautes de la missió Apol·lo 11?

Em centraré en la càmera que van fer servir a l'exterior. Els astronautes de l'Apol·lo 11 portaven una versió modificada de la càmera Hasselblad 500, la Hasselblad Data Camera (HDC). Aquesta versió es va despullar de totes les parts innecessàries (com el visor i la coberta de cuir) per reduir el pes. La càmera es portava enganxada al pit dels vestits espacials dels astronautes. 

Una de les característiques d'aquesta càmera és la famosa graella de creus que s'imprimeix a la foto i que serveix per obtenir mesures a partir de les fotografies. No és cap indici de manipulació feta a la Terra...

Pel que fa a les lents. La càmera exterior tenia una lent Zeiss Biogon 60mm f/5.6: Aquesta era la lent gran angular que es va utilitzar per a la majoria de les fotos de la superfície lunar, inclosa la famosa imatge de Buzz Aldrin. I pel que fa a la pel·lícula en van fer servir dos.

• Kodak Ektachrome SO-68: Una pel·lícula de diapositives a color amb una sensibilitat d'aproximadament ASA (ISO) 160. Aquesta va ser la pel·lícula principal per a les fotografies a color de la superfície lunar.
• Kodak Panatomic-X: Una pel·lícula en blanc i negre de gra fi amb una sensibilitat d'aproximadament ASA (ISO) 80 o menys.

Faig fotografia, no sóc fotògraf professional, el meu pare ho va ser i la meva filla, també, però estic en condicions d'assegurar que amb aquest equip, per poder fer fotografies de les estrelles haurien necessitat d'un trípode per aguantar la càmera un mínim de 20 segons o més... L'objectiu era fer fotos dels astronautes i de la bandera (que porta un nervi al darrere). Fer una foto de l'astronauta amb el fons d'estrelles era pràcticament impossible. Hi ha un altíssim contrast entre el cel fosc i la sorra marronosa o grisa (segons sensibilitats i líquids de revelatge).

A causa del pes, les càmeres i les lents (sense les pel·lícules exposades) es van deixar abandonades a la superfície lunar, on encara es troben avui en dia. I per acabar: avui dia, igual que el 1969, si vols fer fotos de les estrelles necessites una bona càmera capaç de controlar l'exposició, un trípode bo i un cronòmetre per controlar l'operació de forma manual. 

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.

Donació puntual
Bizum +34 644 476 163
PayPal: https://www.paypal.com/paypalme/manel863

Subscription to L'Aixeta des de 2 € / mes amb regals (veure condicions): https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/subscriptions 

 

© Manel Aljama (agost, 2025) 
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Imatge: Buzz salutes the U.S. Flag - By NASA / Neil A. Armstrong - Apollo 11 Image Library (image link), Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=137926