Nosaltres som lleopards i lleons, els qui prendran el nostre lloc seran hienes i xacals. Però els lleopards i ovelles continuarem considerant-nos com la sal de la terra - Príncep de Salina Il Gattopardo (Il Gattopardo, Tomasi di Lampedusa).
LA CINTA VALLDEPERES treballa de minyona a la casa del senyor Valldaura al carrer Fernando de Barcelona. Està a punt de fer els vint-i-set i encara és soltera. Abans no havia estat així. No sempre havia treballat de minyona. No havia sabut mai què era això del treball. La residència del senyor Valldaura té tres plantes. Està decorada amb mobles cars, les finestres sempre estan tancades amb els porticons i quan no ho estan, hi ha unes cortines gruixudes que impedeixen que hi entri la llum. Amb la Cinta hi ha també la Merche, una cuinera que és d’Andalusia, el Pere que fa de manyà, xofer i una mica de tot i el senyor Joaquim que fa de majordom i secretari. Abans hi havia més gent, l’Eulàlia, la dona del senyor Valldaura. L’Eulàlia!
El senyor Valldaura és també propietari de dues fàbriques de filatura a Sant Martí i una torreta d’estiueig a la Garriga i una Masia a Canovelles. És vidu. Va enviudar quan va néixer el seu fill. Hauria estat un hereu, però el destí li va prendre la dona en el part i el fill al cap de pocs dies. De res va servir la dida gallega que van contractar. D’això ja han passat anys. Però el senyor Rossend mai no ha tornat a interessar-se per les dones, no amb la finalitat de tenir un hereu. Passat un temps va refer la seva vida i es va dedicar a viure-la, amb sentit més ampli de la paraula.
La Cinta somia que la seva situació canviï algun dia. Potser el senyor Rossend, es fixi en ella. Però sap que té vint-i-set i al senyor Valldaura no li falten oportunitats amb noies molt més joves que ella. A més, al cercle d’amistats del senyor Valldaura sempre hi ha matrimonis amb una filla de quinze o setze anys a punt de ser embolicada amb dot com a futura matriu del futur hereu dels Valldaura. La Cinta sap que ho té molt malament. Sent que passen els anys...
També, serà difícil, perquè el senyor Rossend Valldaura l’ha fet un favor, en realitat ell va salvar la seva família de ser indigents. La Cinta fa set anys que és minyona a la mansió dels Valldaura i el senyor Pere Valldeperes, la Constança, la seva muller i l’Emili, el germà gran de la Cinta, són masovers al Mas Valldaura. Abans no, no havien estat mai masovers.
La Cinta rep un sou miserable a canvi de sostre, llit i menjar amb un dia lliure a la setmana. Amb els diners que rep no té per comprar robes cridaneres ni tampoc per pentinar-se a la moda. Ella no havia après mai a cosir. No ho necessitava, deia la seva mare. “Et casarem amb un bon partit i tindràs dues dones al teu servei” sentia dir amb freqüència. Eren altres temps. Ella era petita. Tan petita que amb prou feines se’n recorda.
La família Valldeperes tenia un negoci de bacallà al carrer de Comtal. No eren rics, però els beneficis que deixava aquell peix els permetia anar més bé que d’altres menestrals del barri que per exemple eren adobers o comerciants de teixits. El bacallà era car, però deixava marge, es conservava bé, això permetia fer compres a bon preu i després aprofitar les pujades per obtenir encara més beneficis. El senyor Pere en sabia molt bé quines eren les necessitats de la clientela. Per exemple, per Quaresma, bacallà sec cada divendres durant vuit setmanes. Que arribava la primavera o l’estiu, bacallà fresc per fer les millors esqueixades. Que la família anava una mica justa, doncs, bacallà sec remullat de manera que també podien gaudir d’una bona esqueixada.
SI VOLS SABER COM ACABA EL RELAT, visita la plataforma L'Aixeta i fes-te subscriptor. Per menys de 3 € podràs llegir altres relats exclusius i descarregar un "El Ganivet Encadenat (els contes)" de franc, entre altres avantatges:
Relat
publicadt a «El ganivet encadenat (els contes)» i «El ganivet
encadenat (la novel·la)» a Google Play Books. També en la Revista La Tortuga AVUI, número 138 del mes de febrer de 2025
© Manel Aljama setembre de 2020
© Imatge: antic borsí o casino del comerç, Enciclopèdia Catalana
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.