 |
| © Imatge by AI lexicart |
Una vegada hi havia un pagès xinès, pobre però savi, que treballava la terra amb el seu fill durament. Un dia el fill li va dir:
—Pare, quina desgràcia! Se'ns n'ha anat el cavall.
—Per què en dius desgràcia? —va respondre el pare—, veurem què porta el temps...
Al cap de pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d'un altre cavall.
—Pare, quina sort! —va exclamar aquesta vegada el noi. El nostre cavall ha portat un altre cavall.
—Per què en dius sort? —va respondre el pare—, vegem què ens porta el temps...
En uns quants dies més, el noi va voler muntar el cavall nou, i aquest, no acostumat al nou genet, el va llançar a terra. El noi es va trencar una cama.
—Pare, quina desgràcia! —va exclamar el noi—. M'he trencat la cama!
I el pare, reprenent la seva saviesa, va sentenciar:
—Per què en dius desgràcia? Vegem què porta el temps...
Pocs dies després van passar pel llogaret els enviats del rei, buscant joves per emportar-se'ls a la guerra. Van venir a la casa del vell, però com van veure el jove
amb la cama encanyada, el van deixar i van seguir camí.
El jove va comprendre llavors que mai no cal donar ni la desgràcia ni la fortuna com a absolutes, sinó que sempre cal donar-li temps al temps, per veure si alguna cosa és dolenta o bona...
La moralitat d'aquest antic consell xinès és que "la vida fa tantes voltes, i és tan incert el seu desenvolupament, que el que és dolent es fa bo, i el que és bo, dolent..." El millor és esperar sempre el dia de demà, perquè tot passa amb un propòsit. Res no és casualitat o això sembla.
—Per què en dius desgràcia? —va respondre el pare—, veurem què porta el temps...
Al cap de pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d'un altre cavall.
—Pare, quina sort! —va exclamar aquesta vegada el noi. El nostre cavall ha portat un altre cavall.
—Per què en dius sort? —va respondre el pare—, vegem què ens porta el temps...
En uns quants dies més, el noi va voler muntar el cavall nou, i aquest, no acostumat al nou genet, el va llançar a terra. El noi es va trencar una cama.
—Pare, quina desgràcia! —va exclamar el noi—. M'he trencat la cama!
I el pare, reprenent la seva saviesa, va sentenciar:
—Per què en dius desgràcia? Vegem què porta el temps...
Pocs dies després van passar pel llogaret els enviats del rei, buscant joves per emportar-se'ls a la guerra. Van venir a la casa del vell, però com van veure el jove
amb la cama encanyada, el van deixar i van seguir camí.
El jove va comprendre llavors que mai no cal donar ni la desgràcia ni la fortuna com a absolutes, sinó que sempre cal donar-li temps al temps, per veure si alguna cosa és dolenta o bona...
La moralitat d'aquest antic consell xinès és que "la vida fa tantes voltes, i és tan incert el seu desenvolupament, que el que és dolent es fa bo, i el que és bo, dolent..." El millor és esperar sempre el dia de demà, perquè tot passa amb un propòsit. Res no és casualitat o això sembla.
© Relat compartit a les xarxes traduït per Manel Aljama (març 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Imatge by AI lexicart
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.