El lloc té una sola estança i dos petits forats que fan de finestres. La teulada és de branques i palla, com totes les humils cabanes de pastors que hi ha escampades als afores de la capital de la província iraniana de Kerman. Ha estat el refugi i l’escenari d’una encesa història d’amor.
Fugien.
La Nadjat i el Jaled hi van trobar a més d’aixopluc, una taula amb
un parell de plats, un petit fogó de gas i un jaç on estimar-se
en
llibertat, sense lleis.
La
Nadjat havia estimat sempre el Jaled, però la van casar amb un altre
home. El Jaled també estimava molt la Nadjat, de sempre, i per això
la va rescatar el mateix dia de la boda. Ell
sabia
els riscos, però el seu amor podia molt més i
ella casada a contracor, s’estimava més la mort. [Continua amb subscripció]
Vols saber com acaba i també tenir notícies de publicacions en paper? Visita l'aixeta i fes una subscripció.
Aquest relat està inspirat de manera lliure en fets reals ocorreguts el 2009 al nord del Pakistan
© Manel Aljama
(juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo by Mohamad Babayan on Unsplash
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.