Qui la té més llarga?

 

 

Ahir va acabar la 40a Setmana del Llibre en Català amb èxit de públic. Enhorabona, doncs! La setmana del llibre en català, com totes les fires, té tendència a copiar l'esquema competitiu i també masclista-patriarcalista del "Qui la té més llarga?". Vull dir, alguns mitjans de premsa reflecteixen "el més venut" com també per Sant Jordi fan "El guanyador ha estat..." a més de: "el gran derrotat..." És això el que vull dir, el model competitiu de la forma per sobre del fons, és a dir, "qui la té més llarga?" del títol.

És una fira literària i no pas un combat. Ni una carrera ni un joc de taula com el Monopoly. Aquest camí era el de les fires tecnològiques on participava com a expositor quan treballava en el sector. Molt poc públic que no fos professional del sector. La majoria dels visitants eren adolescents i joves immadurs àvids d'arreplegar bosses de goodies: bolígrafs, paperassa, algun llapis de memòria i de manera dissimulada, despullar amb la mirada centenars de vegades les hostesses!

L'autèntic visitant érem nosaltres mateixos, la competència que ens vigilàvem els uns als altres. El que deia abans, "qui la té més llarga?" Si hi havia una conferència, els assistents eren tots del ram, cap persona interessada de debò per les novetats tecnològiques. En aquest aspecte, no era gaire diferent de les fires de l'automòbil. A llocs com Las Vegas, Toronto, etc. les fires sí que atrauen públic professional i potencials clients, però això queda lluny... Les fires del llibre corren perill de ser devorades pel monstre competitiu.

© Manel Aljama (setembre 2022)
Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Photo by Shiromani Kant on Unsplash