divendres, 8 d’octubre de 2021

El doblatge



El doblatge, la indústria del doblatge és una altra de les rèmores franquistes que queden a l'estat espanyol. A més d'adulterar el treball artístic dels actors, sovint la mala traducció, les presses per sincronitzar una llengua amb uns llavis que parlen diferent i els canvis de to respecte de l'original capgiren el sentit de diàlegs i fins i tot del film.

Un professor d'anglès em va dir fa anys que els "Els espanyols sempre comencen a estudiar anglès". Anys més tard, molts, quan la multinacional italiana per la qual treballava, va obrir oficina en Lisboa vam aconseguir obrir un mercat que s'hi resistia. Quina va ser la clau de l'èxit? Ho explicaré de la manera més senzilla possible: moltes multinacionals del sector tecnològic acostumen a obrir oficines centrals a la Península, per Espanya i Portugal..., en Madriz. I el personal d'aquestes oficines és l'encarregat de visitar el país, fer contactes, convocar potencials clients. Què vam fer diferent? Nosaltres vam contractar un director i una secretària portuguesos i les presentacions i cursos que vam fer van ser en portuguès.

Va ser llavors quan vam saber que durant anys i panys, els executius d'aquestes multinacionals de qui se suposa que dominen l'anglès (sic), es feien servir sempre el castellà, fins i tot quan el públic portuguès, sovint feia interpel·lacions en anglès.

Com anècdota: Des del principi em vaig dirigir en portuguès als portuguesos i sempre vaig insistir a diferenciar-me i no identificar-me com espanyol. En un dinar amb els meus alumnes un d'ells va canviar a l'anglès i el vaig seguir. Va ser llavors quan em va dir: "Tu não és espanhol. Um espanhol não fala inglês. Ele não acompanha a conversa e sempre pede que seja em espanhol" (trad.: No ets espanyol. Un espanyol no parla anglès. No segueix la conversa i sempre demana que sigui en castellà). El meu professor d'anglès tenia raó, els espanyols només parlen una llengua de cinc vocals: el castellà.
No oblidem que parlo de gent que per la naturalesa de la seva feina els cal el coneixement d'altres llengües.

Acabada la guerra del cop d'estat de 1936, van prohibir l'Escola Oficial d'Idiomes i el doblatge va ser obligat per decret, no fos que algú pogués saber alguna cosa contrària al fervorós nacionalcatolicisme imperant. Als anys seixanta del segle passat, Fraga va portar el cinema en v.o. en sales petites, però el cinema massiu va seguir doblat, com es doblen encara les declaracions d'entrevistats en els noticiaris. A més, es vanten de tenir la millor indústria del doblatge...

Amb aquest article no pretenc atacar els actors de doblatge, actors i bons professionals que mereixen fer cinema, teatre, el que vulguin i no pas fer una feina que de vegades puja la qualitat del producte (pel·lícules d'adolescents), però que altres les destrossa completament.

© Manel Aljama (setembre 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies

© Photo by Oleg Ivanov on Unsplash

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada