dilluns, 6 de setembre de 2021

Somos de Barcelona


Vaig néixer en un barri de cases d’autoconstrucció, fill d’una família d’emigrants. Sí, sóc de la generació del “baby-boom”, la que personatges sinistres de partits polítics encara més sinistres vol fer seva. Ben lluny de pensar com aquesta gent i des de fa anys, escric només en català i a més col·laboro activament amb totes les organitzacions culturals en defensa del català que puc. Ho tinc clar. Ho tinc ben clar des d’abans del 2010. 

No és això el que vull parlar. Recordo la primera vegada que vaig poder viatjar a l’estranger. Va ser un viatge a Londres. Anava en grup i quan ens van fer la pregunta “sois españoles?”, es va fer un silenci, llarg com una fulla d’espasa. Vist amb la perspectiva dels anys, no crec que la totalitat dels integrants del grup fossin independentistes, el que sí que teníem ben clar era que si dèiem: “no, somos catalanes”, ens portaria problemes. No feia gaire, havia escoltat i patit el significat de “polaco”. I parlo de 1984. Sembla que ha passat molt de temps, però no, tot està igual que en 1975.  Què vam respondre?  Doncs, “Somos de Barcelona”. era la resposta habitual davant de preguntes com aquesta. I si insistien i ens volien associar amb els toros, llavors sortia “no españoles, no..., catalanes”.

“Somos de Barcelona” era la resposta políticament correcta per a molts que teníem ben clar que no érem espanyols.

© Manel Aljama (agost 2021)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge: Caram
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada