Nietzsche: La meva soledat

La meva soledat no té res a veure amb la presència o absència de persones. Detesto qui em roba la solitud sense a canvi oferir-me veritable companyia.

Friederich Nietzsche

Comentaris sobre La Soledat del Llebrer de Núria Martínez

---

És un llibre de lectura fàcil i ràpida ben documentat i ben escrit

Comentaris sobre La Soledat del Llebrer de Núria Martínez ( La Màgia dels Llibres)
La Soledat del Llebrer (Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca) publicat per Pagès Editors.
Veure també: http://www.manelaljama.com/2020/04/la-soledat-del-llebrer-la-magia-dels.html
#Joemquedoacasa #CompartimCultura

On són les dones?

---

Un micro vídeo relat per celebrar amb bibliografia grega i llatina Sant Jordi a casa nostra i a ca la dona "Santa Georgina".

Link: https://www.youtube.com/watch?v=x1ydB3egXXU
#joemquedoacasa

La meva dedicatòria del dia del Llibre 2020

---

Aquesta és la meva dedicatòria pel dia del llibre en casa.

La Soledat del Llebrer (Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca 2019) publicat per Pagès Editors.

Pots fer un cop d'll a les primeres pàgines: https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788413031583_L33_23.pdf

i el pots adquirir a les llibreries adscrites a Libelista

#SantJordiACasa #CompartimCultura

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama

Autors en directe amb Pagès Editors

#SantJordiACasa a través de les plataformes Facebook i Instagram dels autors de Pagès Editors

Usuari Facebook: https://www.facebook.com/manel.a.garcia
Usuari Instagram: manelviatgerll

Comentaris sobre La Soledat del Llebrer per Anna Maria Vives

---

Comentaris sobre "La Soledat del Llebrer" (Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca Omnium Cultural Terrassa ) 

Publicada per Pagès Editors  
 

22/4 a 12.30 i 23/4 a les 7 DIRECTE a Facebook.
Veure també: http://www.manelaljama.com/2020/04/la-soledat-del-llebrer-per-anna-maria.html

#SantJordiaCasa #CompartimCultura

Mort fallida a la Soledat del Llebrer

---

"La Soledat del llebrer", fragment de "La mort fallida" (Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca Omnium Cultural Terrassa ) publicada per Pagès Editors

#compartimcultura #joemquedoacasa #SantJordi2020

CULTURA amb IMPOST DE LUXE al Llebrer

---

CULTURA amb IMPOST DE LUXE!
En vaig comprar un al 78! Als anys 70, un tocadiscos com aquest pagava impost de luxe. Amb "La Soledat del llebrer" (Premi Ferran Canyameres de Novel·la Policíaca) puiblicat per Pagès Editors passegem per una Barcelona diferent.

Enllaç al vídeo https://www.youtube.com/watch?v=KZ_2_DQr7KU
Podeu adquirir el llibre: https://www.pageseditors.cat/ca/la-soledat-del-llebrer.html

#joemquedoacasa #compartimcultura #lasoledatdelllebrermanelaljama

Aires dels setantas a la La Soledat del Llebrer

---

Ni Canales és Pedro Navaja ni la Trini és "la mujer que recorre la asera entera por quinta ves", però aquest tema té un aire canalla com els del "Barri Xinu" dels setanta, "La Soledat del Llebrer" (premi Ferran Canyameres) publicat per Pagès Editors.
 

#LaSoledatdelLlebrerManelAljama #Joemquedoacasa

La soledat del llebrer en paraules de Maribel Torres, escriptora

Comentaris d'escriptors que també són lectors Maribel Torres Garcia   per "La Soledat del Llebrer" (Premi Ferran Canyameres de novel·la policíaca 2019) Omnium Cultural Terrassa  publicat per Pagès Editors  
El podeu adquirir a la vostra llibreria de referència o aquí
#compartimcultura #joemquedoacasa

Els pilars d'un estat són QUATRE

Els pilars d'un estat són CULTURA, SANITAT, EDUCACIÓ i INVESTIGACIÓ.
Sobren banderes i himnes

Alba blanca

by Thonas Chan (Unsplash)

Escrit en castellà en octubre de 2009, refet l’agost de 2011 i traduït el primer dia del confinament a casa, març de 2019

L’home, amagat darrere d’una cortina marronosa, observava des del finestral. L’acompanyava la que devia ser la seva única i última garrafa d’aigua potable. Se sentia inquiet, però sense por o potser ja havia oblidat què era això de la por. Havia viscut la major part de la seva vida refugiat en uns laboratoris de biotecnologia. Mai havia patit per res. Res que fos semblant a la por o l'admiració que pot tenir un nen que encén per primer cop un llumí i cala foc a una cortina. Amb aquesta sensació tensa i alhora hieràtica, mirava de tant en tant l'envàs. Comprovava un cop i un altre que encara estava ple. “Encara puc beure!” —pensava—, “encara puc somiar”.

Va deixar de banda els somnis i es va centrar en les seves possibilitats o més ben dit, en les seves ganes de seguir amb vida. S'obsessionava amb la possibilitat que el seu cas no fos aïllat. Va apartar el drap i es va alçar amb molta cura, tota la que els seus nervis li permetien. El seu rostre va sobrepassar l'ampit de la finestra. Encara que estava en un segon pis no volia córrer més riscos. Aquells éssers de pell pàl·lida, vestits amb granotes fosques, que vagaven pel carrer com autòmats sense rumb, li intimidaven com mai abans ho havien fet.

Lamentar tot allò no serviria per res. Tenia coll avall que ja era massa  tard i que tenia escasses oportunitats de reparar els errors comesos. “Això” —pensava—, “la societat havia d'haver-ho previst molt abans”. Sonava com una indulgència inútil. Havia estat poc exigent amb ell mateix. Era conscient que si li descobrien, amb tota probabilitat seria el final. Acorralat en aquell lloc no tenia molt on triar.

Cada vegada llambregava la garrafa li venien calfreds. Li tornaven les seves obsessions. Intentava escatir què era el milor, si consumir la darrera dosi del líquid o deixar-se capturar.  “Si passés això, millor que no trobin el meu cos, així ningú no sabria mai els detalls escabrosos d'aquella catàtrofe”.

De sobte, una de les figures citrines fità la finestra. Els ulls ametllats d'aquell ésser es van trobar amb els seus. Com un acte reflex, es va ajupir el més ràpid que va poder. La seva cama va colpejar el recipient i l'aigua salvadora es va vessar a terra. Va maleir la seva sort i es va abraonar sobre el toll. De genolls i recolzat sobre les seves mans va començar llepar el líquid com un animal assedegat. La fusta, però, absorbia amb més rapidesa el valuós suc que anava barrejat ja amb la seva suor i les seves inútils llàgrimes.

Llavors va maleir amb tot el seu cor el moment en què li van encomanar el projecte Alba Blanca amb el qual pretenien exterminar totes les races que no fossin occidentals. El pla consistia en contaminar l'aigua corrent. No recordava amb claredat quan es va equivocar amb la pipeta de l'ADN i ni molt menys que aquella errada fos un risc possible. Allò ja no tenia possibilitat de tornar enrerere. Ell havia de ser amb tota probabilitat l'últim home blanc del planeta. Va colpejar el terra amb el seu front mentre sentia que algú pujava les escales. Va repetir el gest amb els punys sense parar de plorar.

 

© Manel Aljama (2009-2011-2020)
Publicat al núm87 de La Tortuga Avui (abril 2020)
© Imatge:  Thomas Chan

La Soledat del Llebrer, lectura de Rocío Àvila

La Soledat del llebrer foto Rocío Àvila

Per començar, Barcelona, la meva ciutat natal, és l'escenari on tenen llocs els fets de la trama. Es tracta d'una Barcelona desconeguda per al protagonista nouvingut, el policia José Luis Canales, que la va descobrint de mica en mica en mica en un moment transcendental de la nostra història: els últims moments de la vida de Francisco Franco. La innocència, ingenuïtat, inexperiència, però bon tarannà del personatge principal, posarà de manifest, per contrast, la corrupció de la classe política i de les forces de l'ordre en els barris més decadents de la ciutat i en els sectors socials més precaris. Canales no dubtarà en incomplir l'ordre de perseguir "toda esa gentuza que quiere acabar con nuestros principios, con nuestra estabilidad [...]: huelguistas, politiquillos, polacos, vagos y maleantes que se refugian aquí" per interessar-se, fins a obsessionar-se, en els assassinats que està patint el col.lectiu de prostitutes del Barrio Chino i que tenen lloc entre els barris de Pedralbes i Ciutat Vella, de la ciutat comtal, i el municipi de Castelldefels. Amb l'ajuda de la Trini -personatge poc dibuixat per l'autor per motius que coneixerem molt més tard- el policia Canales coneixerà de primera mà el poder que ostenta el règim dictatorial en una transcendental investigació que ens portarà a la vida d'un editor i periodista a la situació política i social d'un futur any 2015. Present i passat s'uniran amb el nexe d'uns fets no oblidats que necessàriament s'hauran de resoldre.

La Barcelona que tant em fascina és recreada per l'Aljama amb tot tipus de detalls de la simplicitat de les formes de vida dels seus barris, de les seves gents, del pintoresc retrat que en fa dels seus costums més obscurs pel que fa als fets més denigrants de la delinqüència urbana però, també, d'una visió molt real, i altament impactant en el lector, pel que respecta a les vexacions a què eren sotmesos els detinguts a la Jefatura de Policía de Vía Laietana, per posar-ne un exemple. Podríem esmentar, d'igual manera, la facilitat amb què s'ocultaven proves policials o s'amagaven casos que no interessava que sortissin a la llum pública pel que tenien de revelador i aquesta és una constant al llibre. En certa manera, aquest últim tret de denúncia social i política m'ha recordat el gran Pedrolo i és que, en aquesta novel·la no només hi ha una investigació policial sinó que l'autor, a més, ha volgut reivindicar la veritat que encara se'ns amaga, la necessitat de fer justícia i la solidaritat amb els col.lectius més desafavorits de la nostra societat, encara avui dia sotmesos als desitjos del poder.

Amb un ritme àgil, construït a partir de diàlegs vius, versemblants i, per tant, creïbles, escenes curtes però intenses, recreació de la parla castellana en els comandaments policials, sobretot, en contrast amb la parla genuïna del poble, assistim a un esplèndid retrat d'allò que era Barcelona i que encara és. L'acció es va presentant, així, a poc a poc però fermament fins esdevenir l'eix que portarà al creixement de la novel·la com a un tot tancat on els detalls ens conduiran a entendre finalment el missatge de l'autor

Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el XXVIIIè Premi Canyameres de Novel·la 2019 i des d'aquí volem felicitar l'autor i encoratjar els lectors amb una bona història plena dels detalls d'una època de la nostra història més recent.

La Soledat del Llebrer, Premi Ferran Canyameres de Novel·la Políciaca 2019 publicat per Pagès Editors
Text i foto libre Rocío Àvila.

Cazarabet conversa con... Manel Aljama, autor de “La soledat del llebrer” (Pagès)

Una entrevista que he gaudit amb preguntes que feia temps que no em feien i que ha estat molt profitosa.

-Creus que és un dels gèneres o el gènere que millor despulla l’ànima humana?
És difícil dir això, però sí que és el gènere que intenta mostrar les dues cares o els dos costats de l’ànima.  

Llegiu l'entrevista sencera aquí
Visiteu Cazarabet
Visiteu la fitxa del llibre a Pagès Editors
© fotografia Inês a Ona Llibres de Gràcia.
#joemquedoacasa

La soledat del llebrer per Anna Maria Vives Vera

I el tren va entrar pel revolt de l'Estació de França. Feia molta més calor a fora que a dins del tren. Carregava una maleta petita. Sis mesos de policia secreta li donaven dret a demanar un trasllat a una capital important i tranquil.la, sense terroristes. Madrid era un caramel difícil d'aconseguir, fins i tot per a ell, orfe de militar del bàndol guanyador que, després de fer "milicies", tenia dret a una plaça al cos de policia. A Conca no hi havia més que lladregots de pa sucat amb oli. Les provincies del nord no eren gens recomanables. Barcelona li semblava un lloc adient amb molts al.licients, com la proximitat del mar, el port, el contraban, les dones que feien el carrer i els turistes.

De la má d'un jove inspector de la Brigada Político Social -en José Luis Canales- i d'una prostituta -la Trini-, ens traslladem a l'estiu de 1975 i ens passegem per la Barcelona més sòrdida, bruta, negre i criminal: el districte V o Barri Xino.

Manel Aljama ha escrit una bona novel.la negra que us recomano.

Anna Maria Vives Vera a Facebook, 31 de març de 2020
© Fotografia Anna Maria Vives Vera
#Joemquedoacasa

La Soledat del Llebrer a La Màgia dels Llibres

És un llibre de lectura fàcil i ràpida, ben documentat i ben escrit. Però m'ha faltat alguna cosa més.  

Llegir la resta

Visita La Màgia dels llibres