Pujo al tren. He triat Ferrocarrils de la Generalitat que en principi són més tranquils... Sorpresa: per primer cop em trobo un senyor amb vestit i corbata mantenint una discussió mitjançant el seu iPhone. De res serveix les mirades inquisidores dels companys de compartiment. Devia pensar que amb posar-se la ma davant de la boca en tenia suficient.
Arribo a la biblioteca de la Diputació de Barcelona que la paguem nosaltres i que he triat avui, perquè obre els dilluns: Jaume Fuster.
Trobo dos estudiants a la zona d'ordinador amb el seu portàtil i de tertúlia com si fossin al saló de casa seva. Els puc escoltar amb els meus auriculars posats. Sona un mòbil... Agafo una cadira en una taula on un senyor llegeix premsa al costat on hi ha un endoll per connectar portàtils. No li dic res, no sigui que s'emprenyi! Hi has un lloc lliure. Arriba un estudiant de MIR que no para de bellugar la taula amb els seus nervis...
I no us explico res dels problemes amb uns veïns i la seva tele que per fortuna ja no hi són.
De debò, hi ha molt per fer. Si volem ser un país capdavanter, també ho hem de ser en urbanitat.
