Diàleg d’un ciutadà amb un imbècil

CIUTADÀ: Voldríem tenir seleccions esportives pròpies.
IMBÈCIL: Lo siento caballero, eso es un privilegio reservado a los estados.
CIUTADÀ: Voldríem administrar els nostres aeroports.
IMBÈCIL: Lo siento caballero, eso es un privilegio reservado a los estados.
CIUTADÀ: Voldríem que els jutges coneguessin la llengua autòctona.
IMBÈCIL: Lo siento caballero, sólo están obligados a conocer la lengua del estado soberano.
CIUTADÀ: Voldríem administrar la justícia “local”.
IMBÈCIL: Lo siento caballero, eso es un privilegio reservado a los estados.
CIUTADÀ: Voldríem ser un estat
IMBÈCIL: Lo siento caballero, eso es un privilegio reservado a los estados...


(c) Manel Aljama (desembre 2010)

Nota de l'autor: Qualsevol coincidència amb la realitat és casual.

Pel davant i pel darrera

Quarta reposició de l'obra Pel davant i pel darrera: sense paraules...

Canvia una mica el guió, canvien els actors i queden només les rialles. Segueixen les rialles.
Només rialles!

© Manel Aljama (desembre 2010)