diumenge, 20 de juny del 2010

12 homes sense pietat




Tot un clàssic del teatre que qui més qui menys només ho ha pogut veure en la tele en blanc i negre.  El cinema sovint s'ha nodrit de grans èxits del teatre que convé tenir present:  La gata sobre la teulada de zenc, Qui té por de la Virgínia Wolf?, Un tramvia anomenat desig...

El proper diumenge acaben les representacions. Els actors que per amor a l'art i per tant al teatre estan tots excel·lents i professionals. Els mitjans sobris i modestos: El Teatre del Raval. I per què més? Si a la fi és com diu aquell bolero “la vida es puro teatro”, és a dir, tant real com la vida mateixa.

Manel Aljama (juny 2010)
Imatge: full informatiu de l'obra capturat electrònicament.

divendres, 11 de juny del 2010

25 aniversario Escuela de Música Creu Alta

 


Es va celebrar a l'auditori del Centre Cultural de Caixa de Terrassa el concert del 25è aniversari de l'Escola de Música Creu Alta. El plat principal va ser una excel·lent adaptació de Carmina Burana de Karl Orff. Al piano Eulàlia Sánchez i Cristina Ten. La resta dels instruments va ser del Grup de Percussions de Barcelona. Els alumnes de l'escola van fer el cor i es va comptar amb la participació d'una soprano, un baríton i un contratenor.

 


No sempre, i menys ara amb les retallades, és una institució pública la que fa quelcom lloable per la música i per la cultura en general. Aquest és el cas de l'Escola de Música de la Creu Alta. Han celebrat el 25è aniversari. Qui llegeixi això pensarà. Una acadèmia de música privada que arriba als vint-i-cinc anys. I què? Doncs que molt bé. Més de 700 alumnes amb una gran varietat d'activitats i instruments. Col·laboració a la vida cultural del barri. Iniciació a la música...

El quid de la qüestió és la tenacitat i la constància, l'esforç en un barri que abans va ser una població amb personalitat pròpia: Sant Vicenç de Jonqueres i ara es diu Creu Alta de Sabadell. Allà també hi ha altres entitats culturals que en una altra ocasió portaré aquí.

Algun dia, la directora, Eulàlia Sánchez tindrà el merescut reconeixement oficial. Per descomptat, amb un consistori que també promogui de debò la cultura i no el totxo i tot allò que és xaró.

© Manel Aljama (junio 2010)

Text publicat amb anterioritat a Calaix de Sastre.