«Midnight Cowboy» o  l'innocent i l'ambiciós 

 

(Una simbiosi tràgica en tres actes)

 

Un film (o dos) i tres novel·les

La pel·lícula «Midnight Cowboy» basada en una novel·la del mateix títol de James Leo Herlihy de 1969, la novel·la curta «Brother Jacob» de George Eliot, publicada el 1860, traduïda al català per Maria Callís amb el títol «En Jacob i el seu germà» publicada per Cal Carré Edicions el 2025 i la també novel·la curta «Of mice and Men» de John Steinbeck (traduïda al català per Manuel de Pedrolo com «Homes i Ratolins») comparteixen alguns elements com per exemple la parella formada per l’innocent (o ximple) i l’intel·ligent o aprofitat, però amb situacions i desenllaços diferents.

Of mice and men va ser portada al cinema el 1939 amb Burgess Meredith, Betty Field i Lon Chaney Jr entre altres actors. El 1992 la van tornar a rodar amb John Malkovich.

Atenció: aquest article conté possibles espòilers (revelacions)

L’espai social

Brother Jacob és una novel·la anglesa i de moral victoriana. Les altres dues són americanes, la de John Steinbeck té lloc al mig de la Gran Depressió on és difícil sobreviure, Midnight Cowboy ens mostra que l’èxit immediat no és tan fàcil com es pot imaginar des d’una granja de l’oest quan es veu per televisió.

La dinàmica de parella: Protecció o paràsit?

Totes tres obres es basen en una dualitat asimètrica. El personatge en aparença "intel·ligent" (o aprofitat) necessita l'innocent tant com l'innocent el necessita a ell, encara que sigui per motius diferents:

- David Faux i Jacob (Brother Jacob): Aquí la relació és purament egoista per part d'en David. Veu en el seu germà un obstacle o una eina. És una visió gairebé satírica de la responsabilitat familiar.

- George i Lennie (Of Mice and Men): És la relació més noble i, alhora, la més feixuga. Hi ha un amor fraternal real, però en George viu atrapat per la "càrrega" que representa en Lennie.

- Joe Buck i Ratso Rizzo (Midnight Cowboy): És una simbiosi de supervivència urbana. En Ratso és el guia "llest" (però físicament feble) i en Joe és la força (però mentalment ingenu).

Graduació de la "innocència"

Jacob (Brother Jacob) i Lennie (Of mice and men): Tots dos representen el "bon salvatge" o l'idiota moral. No tenen malícia, però la seva manca de control: la golafreria de Jacob causa la caiguda del germà «llest», la força física descontrolada de Lennie provoca el desastre.

Joe Buck (Midnight Cowboy): La seva discapacitat no és cognitiva, sinó cultural i emocional. És un producte de l'Amèrica profunda que creu en el mite del "cowboy" sexual, i la ciutat el devora per la seva falta d'ullal social.

Les motivacions

El somni americà vs. l'ambició de classe. De fet, les tres novel·les poden lligar-se per la idea del «somni impossible».

- L'ambició de David Faux: És una ambició de classe. Vol ser algú que no és.

- El somni d'en George i en Lennie: "Viure del greix de la terra" (tenir la seva pròpia granja). És un somni de dignitat i llibertat en un sistema que els explota.

- El somni d'en Joe Buck: L'èxit ràpid, els diners i el glamur urbà. És la versió degradada del somni americà del segle XX.

Els desenllaços

- Brother Jacob: El desenllaç és una lliçó de moralitat victoriana. La vanitat d'en David (que vol passar per un cavaller) s'ensorra quan en Jacob apareix i revela el seu passat. L'innocent no "guanya" per astúcia, sinó per la seva simple existència, que la realitat no permet amagar.

- Of Mice and Men: en George (el llest) mata en Lennie (el ximple). Ho fa com un acte de pietat (mercy killing) per evitar que la partida de linxament el torturi després que en Lennie matés accidentalment la dona de Curley. És el sacrifici final de l'amistat.

- Midnight Cowboy: la mort d'en Ratso (l’aprofitat) a l'autobús és la culminació de la pèrdua de la innocència d'en Joe Buck. Arriben a Miami (el "paradís" promès), però arriben trencats.

Conclusió

Les aliances dispars entre un pretès llest (que no ho és tant) i un babau (que tampoc ho és tant) són clau per a sobreviure en circumstàncies difícils i el resultat que plantegen els autors depèn molt de la intel·ligència o manca de control de qui pretén ser llest: Ratso no cuida la seva salut, David Faux semblava haver-se’n sortit, però comet l’error de deixar-se veure quan ensuma alguns diners d’herència i George no ha sabut vigilar bé Lennie que causa la tragèdia.

#cinema #llibres

© Manel Aljama (març 2026)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge: composició amb imatges i cartells dels films citats.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.
Donació puntual a PayPal / Bizum i subscripcions des de 2 € a les plataformes l'Aixeta i Patreon