Franz Kafka i El Castell

 

Franz Kafka, El Castell - Foto H.-P.Haack - Antiquariat Dr. Haack Leipzig

 

Franz Kafka

Franz Kafka va néixer el 3 de juliol de 1883 a Praga, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès (actual República Txeca). La seva vida va estar marcada per la tensa relació amb el seu pare autoritari, Hermann Kafka, la qual va influir profundament en la seva obra, abordant temes com l'autoritat, la culpa i l'alienació.

Va ser fill d'una família jueva de parla alemanya. Va estudiar Dret a la Universitat Carles de Praga i, després de doctorar-se el 1906, va treballar en el sector de les assegurances, inicialment a la Assicurazioni Generali i posteriorment a l'Institut d'Assegurances contra Accidents de Treball per al Regne de Bohèmia, una feina que li resultava tediosa i que compaginava amb la seva vocació literària, escrivint principalment de nit.

La seva vida personal va ser complexa: va mantenir diverses relacions sentimentals significatives, com amb Felice Bauer (amb qui va trencar el compromís dues vegades), Milena Jesenská i Dora Diamant. Tot i que va intentar casar-se, mai ho va arribar a fer.

Kafka va patir de mala salut durant gran part de la seva vida, i el 1917 se li va diagnosticar tuberculosi pulmonar, una malaltia que el va obligar a fer llargues estades a sanatoris. Va morir el 3 de juny de 1924 a Kierling, prop de Viena, a causa de la malaltia.

En vida, només va publicar uns quants contes curts. La seva fama mundial és póstuma, deguda en gran part al seu amic Max Brod, qui va ignorar la petició de Kafka de cremar tots els seus manuscrits inèdits, incloent-hi les seves tres novel·les inacabades: El Procés, El Castell i Amèrica (El Desaparegut).

 

Obres més destacades (per data de publicació) 

Les dates es refereixen a la primera publicació de l'obra, sigui en vida de Kafka o, en la majoria dels casos de les novel·les, de la publicació póstuma editada per Max Brod.

Any	Títol Original (Traducció al Català)	Gènere	Notes
1913	Betrachtung (Contemplació)	Recull de contes	Primera obra publicada en llibre.
1915	Die Verwandlung (La metamorfosi)	Novella/Conte llarg	Publicada en la revista Die Weißen Blätter.
1919	In der Strafkolonie (A la colònia penitenciària)	Conte llarg	Publicat de forma independent.
1922	Ein Hungerkünstler (Un artista de la fam)	Conte	Publicat en la revista Die neue Rundschau.
1925	Der Process (El Procés)	Novel·la	Pòstuma. Escrita majoritàriament el 1914-15.
1926	Das Schloss (El Castell)	Novel·la	Pòstuma. Escrita majoritàriament el 1922.
1927	Amerika / Der Verschollene (Amèrica / El Desaparegut)	Novel·la	Pòstuma. Escrita majoritàriament el 1911-12.
1931	Ein Bericht für eine Akademie (Informe per a una acadèmia)	Conte	Publicat prèviament en vida, reeditat en el recull pòstum Beim Bau der Chinesischen Mauer.

---

 

El Castell (Das Schloss)

 

Sinopsi amb Desenllaç

La novel·la, escrita el 1922 i publicada pòstumament el 1926, narra la història de K., un home que arriba a un poble dominat per un misteriós i remot Castell, la seu de la burocràcia que governa la comunitat. K. afirma ser el nou Agrimensor (topògraf) contractat pel Castell.

El nucli de la trama és l'intent de K. d'aconseguir l'accés al Castell per tal de fer valer la seva suposada contractació i obtenir el reconeixement de la seva posició. Tot i això, es troba atrapat en un laberint de burocràcia absurda, regulacions confuses i missatgers inaccessibles, representats per figures com l'Administrador del Poble i els seus dos ajudants, Artus i Jeremias, tant incompetents com omnipresents.

K. no aconsegueix mai entrar al Castell ni parlar amb el comte Westwest, el màxim dirigent, però sí que es relaciona amb el poble, allotjant-se a l'hostal "El Pont", obtenint una feina provisional d'escolà a l'escola i iniciant una relació amb Frieda, una cambrera que prèviament havia estat amant d'un alt funcionari del Castell, Klamm.

A mesura que la novel·la avança, K. es desgasta en intents fútils d'establir contacte, topant amb la lògica kafkiana on les normes són incomprensibles, les autoritats són intocables, i la veritat és sempre elusiva. Malgrat tot, K. persisteix amb una tossuderia gairebé còmica.

Desenllaç: La novel·la és incompleta. Kafka va deixar d'escriure-la al principi del capítol final. Segons l'amic i editor de Kafka, Max Brod, Kafka li va explicar el final: K. continuaria la seva lluita, esgotant-se, i a punt de morir a causa de l'esgotament, rebria una decisió oficial del Castell que li permetria "residir al poble, però no era agrimensor"; una concessió que arribaria massa tard. Aquesta conclusió, encara que no escrita, subratlla el tema de l'esforç inútil i l'arribada inoportuna de la gràcia o el reconeixement.

 

Elements Destacables de El Castell

1. L'Alienació i la Burocràcia Absurda: El Castell representa un sistema d'autoritat immens, inescrutable i omnipresent. Els funcionaris són remots i els seus decrets incomprensibles. El poble viu en una relació de dependència i por envers el Castell, acceptant la seva lògica irracional. Aquesta representació de l'Estat és la màxima expressió de l'adjectiu "kafkiana".
2. La Recerca Frustrada i l'Esperança: K. és un home que busca la seva raó de ser i el seu lloc en el món (la seva feina) i es troba amb l'absurd. La seva persistència, malgrat l'evidència de la inutilitat, és un motor central.
3. L'Ambigüitat Simbòlica: L'obra s'ha interpretat de moltes maneres: com una al·legoria teològica (el Castell com a cel o Déu, inassolible per l'home), una crítica social (l'Estat modern), o una exploració psicològica (la recerca de l'autenticitat o l'acceptació). Klamm, el funcionari, és un personatge clau, ja que és un objecte de desig i poder sexual, però K. només el veu de lluny, subratllant la distància de l'autoritat.

 

Novel·les amb Què es Pugui Comparar

El Castell es pot comparar amb obres que exploren l'alienació, l'autoritat opressiva, l'absurd existencial i l'individu contra el sistema.

 

Títol (Autor)	Punts de Comparació
El Procés (Franz Kafka)	L'obra germana de El Castell. Comparteix la mateixa atmosfera d'opressió, la burocràcia laberíntica i un protagonista (Josef K.) que lluita inútilment contra una justícia incomprensible.
1984 (George Orwell)	La lluita d'un individu contra un sistema totalitari i omnipresent (El Gran Germà), que anul·la la llibertat personal. Tot i que 1984 és més políticament explícita, ambdues creen mons on la llibertat i la lògica individual són inexistents.
L'Estrany (Albert Camus)	Explora l'absurd existencial. El protagonista, Meursault, és un estranger davant les normes socials, igual que K. és un estranger davant la lògica del Castell.
Mecanoscrit del segon origen (Manuel de Pedrolo)	Tot i el canvi de gènere (ciència-ficció), l'atmosfera de desorientació, la cerca d'un nou ordre i el trencament amb el món anterior, connecten amb el sentiment de desarrelament de K.

Vigència

La vigència de El Castell és innegable i es manté forta:

1. Crítica a la Burocràcia: En un món cada vegada més administrat i digitalitzat, la sensació de ser una petita peça en un engranatge burocràtic gegantí, lent i ineficaç, ressona perfectament amb l'experiència contemporània de tractar amb administracions, corporacions o sistemes legals.
2. L'Alienació Moderna: L'obra captura el sentiment d'estranyament i falta de connexió de l'individu en la societat moderna, on els objectius (el sentit de la vida, l'èxit, la justícia) semblen sempre a l'abast, però inassolibles.
3. Poder i Inaccessibilitat: El llibre continua sent una meditació profunda sobre la naturalesa del poder, que no necessita ser visible o fins i tot present per exercir el seu control.

 

Adaptacions de Cinema, Televisió o Teatre

El Castell ha estat adaptat en nombroses ocasions, especialment al cinema i el teatre, gràcies a la seva atmosfera visual i el seu potent diàleg:

1. Cinema (Destacada):

• Das Schloß (El Castell) (1968): Dirigida per Rudolf Noelte, amb Maximilian Schell com a K. (Versió en alemany).

• Das Schloß (El Castell) (1997): Dirigida per Michael Haneke, amb Ulrich Mühe (conegut per La vida dels altres) com a K. (Versió en alemany, molt aclamada per la seva fidelitat a l'ambient opressiu).

2. Teatre: La naturalesa de cambra i el diàleg intens de El Castell el fan ideal per a l'escena. S'han realitzat nombroses adaptacions teatrals internacionals, centrant-se en l'absurd de la recerca de K. i la relació amb els habitants del poble.
3. Televisió: Existeixen diverses produccions per a televisió, principalment de caràcter europeu, que han intentat plasmar l'atmosfera somrient i claustrofòbica de l'obra.

 

© Manel Aljama (setembre, 2025)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Franz Kafka, El Castell - Foto H.-P.Haack - Antiquariat Dr. Haack Leipzig. Privatsammlung Schweiz en Wikipedia.

Contingut gratuït. Si vols que continuï creant-lo necessito la teva col·laboració.

Donació puntual
Bizum +34 644 476 163
PayPal: https://www.paypal.com/paypalme/manel863

Subscription to L'Aixeta des de 2 € / mes amb regals (veure condicions): https://el-viatger-de-les-lletres.aixeta.cat/ca/subscriptions