diumenge, 25 de març de 2012

divendres, 23 de març de 2012

Bústia plena de papers


Havia baixat les escales. Vaig trobar la bústia plena de papers rebregats. Tot era publicitat. Un veí que tot just acabava d'entrar, va justificar-lo dient que “pagaven poc”. Doncs no, no tinc cap culpa que els repartidors hagin acceptat una feina mal pagada. A més, què aconsegueixen embrutant-me la meva bústies?  Això és feina mal feta que no fa cap bé ni al supermercat o entitat que els paga ni tampoc a ells. No em demostren que traspassant les seves frustracions a un altre solucionen alguna cosa.  Cert, paguen poc, i què culpa tinc jo?

© Manel Aljama (novembre 2011)
fotografia Amsterdam, publicada al Periòdico de Catalunya

divendres, 16 de març de 2012

Un any de contes



Un any de contes ja és una realidad en llibre: 137 autors i 365 contes, un per cada dia ja ha aparegut. 
Un any de contes (http://365contes.blogspot.com/ ) el podeu trobar també a facebook. El llibre està editat a través de la plataforma de serveis editorials Bubok (vells amics de l'època de GrupoBúho) i que ara, són més que una editorial normal (ISBN, drets d'autor, presentacions, venda en llibreries a través del programa llibreries, venda digital (Amzon...) i a distància (Agapea...)


Dos dels contes del llibre són meus:
"La porta", traducció del conte "La puerta"de 2009 i "Sóc o potser ja no".

Manel Aljama (març 2012)

dimecres, 14 de març de 2012

A l'ombra del crim: VIII Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca


Anna Maria Villalonga, de l'Ombra del Crim hi participa. Llegiu la resta:


A l'ombra del crim: VIII Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca: M'ha semblat que avui ja era el moment d'anunciar-vos el VIII Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca, en el qual enguany hi participo...

Manel Aljama (març 2012)

Empúries, única ciutat grega de la Península


L'any 575 aC van arribar els primers pobladors grecs. Eren de Focea, en la costa d'Àsia Menor (avui Turquia).  La primera ciutat que van fundar va ser Massàlia (Marsella). Es creu que mes tard va ser Rhodes (Roses) tot i que no s'han descobert encara restes, i Empòrion (Empúries). En grec vol dir mercat. Mai van ser colonitzadors i de seguida es van entendre amb la població autòctona, els indiquetes (ibers). Es recomana la visita al poblat ibèric d'Ullastret. Tant Empúries com Ullastret ofereixen visites guiades i teatralitzades de gran interès pedagògic. Tot va acabar amb l'arribada dels romans. 

Les restes van ser descobertes al 1908.

Estàtua de la divinitat grega Asclepi (adoptada pels romans com Esculapi):


Es recomana visitar el museu de tots dos llocs, Empúries i Ullastret.


Video del programa Històries de Catalunya: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=36034&p_ex=emp%FAries
Existeix una novel·la històrica i rigorosa de Maria Carme Roca ambientada en aquest en aquest entorn: "Escollida pels déus".

© Manel Aljama (març 2012)
© Foto Manel Aljama (setembre 2011)

dissabte, 10 de març de 2012

Qui respecta les llengües


Tot s'ha dit i més d'un cop.  Les societats més avançades són les que més llegeixen. És una obvietat i no tothom ho veu. O potser sí i per aixó intenta imposar una llengua invasora a les "regions" de la perifèria. Res es casualitat.

No fa gaire, alguns van comprar ordinadors  pensant que allò portaria èxit escolar. 
Altres pensen que és aquesta mania de usar la llengua regional la culpable del retard...
Creuen que la solució és anar cap a l'anglès, si us plau per força! 
Per no fer enfadar els governs d'algunes "regions" com ells diuen, prometen escoles trilingües. 
Si els coneixen des del Decret de Nova Planta!

 "...para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"

És una altre cop anar contra el català. Abans que el català, la mort deuen pensar.

Quina sort tenen a Portugal perquè no estan sota les potes d'aquesta gent. Utilitzo l'anglès en la meva feina i sovint he de fer de traductor per gent que guanya molt més jo i que es queixa d'un mal servei. En realitat el servei no era dolent, resulta que van rebre una trucada en anglès...

Una llengua no ha d'entrar amb sang.  Difícilment una gent que persegueix les llengües veïnes, que veu la totalitat de les pel·lícules dobladas (com va manar en Franco), arribarà a ser bilingüe en anglès, i molt menys trilingüe amb les llengües del voltant com ara França, Alemanya, Portugal, Itàlia i Catalunya.

Desitjo veure el dia de la independència de Catalunya. No és pas impossible. Ens voldran cobrar fins i tot el ferrocarril Barcelona Mataró!!!

dijous, 8 de març de 2012

Dones = Poetes, al Palau Robert


En aquest país costa que es reconegui la tasca dels sesus artistes i intel·lectuals. No fa gaire un entrenador de futbol, ple d'èxit tot s'ha de dir, va ser nomenat "Català de l'any". Va ser finalista, una dibuixent immensa com Roser Capdevila.   Està bé que guanyi el Barça però tant futbol, tant esport embafa.

En aquesta ocasió arriba al Palau Robert una exposició al voltant de les dones poetes. Tot va començar la primavera passada a la Universitat de Vic. També les professores Lluïsa Cotoner, Teresa Julio, Catarina Riba i Judith Sánchez han tret un llibre del mateix títol, "Dones=Poetes".


Pels amants de la poesia  i la literatura en general us la recomano.

Manel Aljama (marça 2012)

dimarts, 6 de març de 2012

La princesa de Jade de Coia Valls



La princesa de Jade: http://youtu.be/4RCnMQqLubQ

La sinopsi comença mes o menys: Any 551 de l'Era Cristina. L'emperador Justinià, per desig exprés de l'emperadriu Teodora, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret més ben guardat de l'Orient...

No podem quedar-nos amb què és sols novel·la històrica o un llibre de viatges. És molt més que aquestes dues etiquetes.

Molt més enllà d'un viatge a la recerca d'un secret estratègic, és també, per alguns personatges el viatge al fons de l'ànima. El viatge de la transformació de nen en adult. En canvi per altres viatges, és la primera o potser la segona oportunitat en la vida.

A través de les pàgines coneixerem a més de llocs, el corrent de Nestori, Suiseki i tot un seguit de detalls que ens engresquen a envejar els viatgers. Al final, el llibre, no esdevé màgia, esdevé poesia. He gaudti de la seva lectura.

Quan vaig començar a llegir-lo, ja havia vist el video i no he pogut evitar la veu de Coia que m'ha acompanyat en la lectura. M'agradat i sembla poc dir això. És un d'aquells llibres que quan el tornes a llegir sempre hi trobes quelcom nou.

Vull  remarcar una frase que potser no defineix el viatge, defineix la vida:
"el viatge no és el camí que fan els teus peus, sinó el coneixement que adquireixes del món, de tu mateix"

Portada de l'edició en català. Ha estat premi Nestor Luján de novel.la històrica 2010.

Enllaç al bloc oficial del llibre: http://laprincesadejade.wordpress.com/


Manel Aljama (març 2012)

diumenge, 4 de març de 2012

Olga Xirinacs, petita bio


Bio:
Escriptora i porfessora de piano nascuda a Tarragona el 1936.  Gran coneixedora del món de l'art (es port constatar en els seus llibres).  Ha escrit novel·la, contes, literatura infantil i juvenil, poesia i assaig. Ha guanyat els premis més importants en català.

Premis literaris

  • Flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Lausana (1976).
  • Vila de Martorell de poesia (1976): Feix de poemes per omplir un capvespre.
  • Viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Munic (1977).
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1978).
  • Caravel·la de poesia (1980): Preparo el te sota palmeres roges.
  • Josep Pla (1982): Interior amb difunts.
  • Sant Jordi (1984): Al meu cap una llosa.
  • Crítica Serra d'Or de novel·la (1986): Al meu cap una llosa.
  • Ramon Llull (1986): Zona marítima.
  • Carles Riba (1987): Llavis que dansen.
  • Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1987): Marina.
  • Sant Joan (1990): Enterraments lleugers.
  • Ciutat de Palma (1994): Sense malícia.
  • Ciutat de Badalona de narrativa juvenil (2000): Un cadàver per sopar.
  • Sèrie Negra (2002): No jugueu al cementiri.
És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.  Recentment, al febrer de 2012,  ha rebut la menció del Gremi de Llibreters per la seva obra i el seu suport a la llengua catalana. Una escola de Tarragona que actualment té problemes per causa de la crisi porta el seu nom. A més es bona blocaire, podeu llegir les seves aportacions: http://olgaxirinacs.blogspot.com/

Novel·la
  • Interior amb difunts. Barcelona: Destino, 1983.
  • Al meu cap una llosa. Barcelona: Proa, 1985.
  • Zona marítima. Barcelona: Planeta, 1986.
  • Mar de fons. Barcelona: Planeta, 1988.
  • Tempesta d'hivern. Barcelona: Columna, 1990.
  • Enterraments lleugers. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • Cerimònia privada. Barcelona: Columna, 1993.
  • Sense malícia. Barcelona: Edicions 62, 1994.
  • La tarda a Venècia. Barcelona: Columna, 1999.
  • L'home que mossegava les dones. Barcelona: Columna, 2000.
  • Pavana per un tauró. Barcelona: Columna, 2001.
  • No jugueu al cementiri. Barcelona: Planeta, 2002.
  • La peresa (eròtica). Barcelona: Columna, 2002.
  • Setmana de difunts. Barcelona: Planeta, 2003.
  • L'agonia de Severià Vargas. Barcelona: Meteora, 2009.

I també novel.la en castellà, poesia,traduïda a l'anglès (A stone at my head [Al meu cap una llosa]. Ohio: Author Crossing-Sandpoint, 2009.) , castellà i eskera

Distincions honorífiques
  • Mestra en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona (1978).
  • Monòlit amb poema, per acord municipal, situat a les roques del Miracle (1979).
  • Homenatge de la Diputació de Tarragona (1985).
  • Medalla de Plata de la Ciutat de Tarragona (1986).
  • Catalans 86. Cercle Catallà de Madrid (1986).
  • Homenatge del Gremi de Llibreters de Tarragona (1986).
  • Tarragoní Fidel (1987).
  • Creu de Sant Jordi (1990).
  • Sòcia d'Honor d'ADDA (1996).
  • Menció del Gremi de Llibreters (2012)


Exposats a la Biblioteca del Ponent amb motiu de BCNegra 2012:
  • No jugueu al cementiri
  • Setmana de difunts
  • Enterraments lleuger
  • Triangles mortals o la sala de difunts
Manel Aljama (març 2012)

El bosc de Can Feu


Segons publica el diari Avui (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/511992-sabadell-modifica-lentorn-del-castell-de-can-feu-per-poder-fer-hi-un-gran-parc.html), l'Ajuntament de Sabadell vol fer un parc al voltant del castell de Can Feu 

Hem de tenir present que era un bosc. Abans de la guerra.  Les necessitats i la manca d'escrúpols van acabar amb tots els arbres.  Podeu conèxier la història en aquest monogràfic de Jaume Farràs i Joan Rofes professors meus de literatura i llengua catalana respectivament al Pau Vila als 80...

http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=26569

Aquest monogràfic es pot trobar també a les Biblioteques de Sabadell.

Manel Aljama (març 2012)