dilluns, 27 de febrer del 2012

100 anys del cas d'Enriqueta Martí


Avui es fan cent anys de la detenció d'Enriqueta Martí i Ripollés, coneguda també com "La vampira de Barcelona""La vampira del Raval" o "La vampira del carrer Ponent (avui Joaquim Costa)".

Vendia sang a gent poderosa per curar la tuberculosi i la sífilis entre d'altres malalties. Llàstima que no va arribar mai a declarar davant del jutge.  No comparteixo el sobrenom de vampira quan els vampirs eren els altres, els seus clients. Ella era un instrument.

A més de llibres, ha inspirat una pel·lícula i un musical.

Bibliografia
N'hi ha molta. Aquí alguns llibres:
  • Marc Pastor La mala dona. ISBN 978-84-9867-217-6 ("La mala mujer" en castellà)
  • Miquel G. Aracil Vampiros: mito y realidad de los no-muertos. ISBN 978-84-414-1242-2
  • Pierrot Los diarios de Enriqueta Martí. ISBN 978-84-96106-62-8
  • Fernando Gómez El misterio de la calle Poniente. ISBN 978-84-8374-673-8

Hemeroteca
La Vanguardia, dia 27 de Febrer de 1912, páginas 3 y 4.

La Vanguardia, 27 de Febrer de 2012: El caso de la vampira del Raval cumple 100 años (la versió LV en català és de pagament) 

Manel Aljama (febrer 2012)

diumenge, 26 de febrer del 2012

La restauració II: 1976 - 2012


Tant se val si és l'any 1976 o el 2012. El gest és el mateix.


Què fàcil que és donar cops a estudiants!


Quina por que deuen tenir... els polítics tots que manten aquest sistema.

© Manel Aljama (febrer 2012) Font Fotografies Internet

divendres, 24 de febrer del 2012

Malalt de llibres de Miquel Giménez Gómez


Us deixo un text penjat per Miquel Giménez al su mur de Facebook avui 24 de febre de 2012:

Malalt de llibres, boig per escriure, viciós de llegir, fullejo les planes, ensumo la tinta, acarono el llom, li faig l'ullet a la portada. tinc llibres per tota la casa, m'envolten, els miro i em miren, sempre hi són, mai fallen quan els necessito, a voltes els oblido, però sempre hi torno a ells com l'assassí torna al lloc del crim, com tornen els vells amants als bancs on varen petonejar-se. Estimo als llibres perquè mai em deceben, mai m'han fet mal, mai m'han traït.

Sóc esclau d'aquesta passió, d'aquesta febre, d'aquesta fe en la lectura que ens porta a fer coses estranyes, coses que no fariem sota cap més circumstància, i em perdo a les llibreries de vell com l'arqueòleg dins d'unes runes o un submarinista en les profunditats del mar, i cerco, i trobo, i cada troballa em porta a una de nova, i no acabo mai perquè la flama no s'apaga, al contrari, la foguera creix dins meu, i més que llegeixo, més que vull escriure.

Déu és gran, i el senyor Chesterton ho sabia.

Miquel Giménez Gómez (febre 2012)

dilluns, 20 de febrer del 2012

Primer aniverari d'Escollida pels déus de Maria Carme Roca (1)


Transcripció del video:
A mitjanit, la ciutat descansava de l'intens tràfec diürn mentre una tempesta anava prenent cos i uns núvols de plom cobrien Empòrion. Amb els estels tapats i la lluna nova, imperceptible, el cel oferia una penombra absoluta que només es truncava de tant en tant per la intensa resplandor d'algun llampec abrivat.
Òria, però, no necessitava cap astre que li il·luminés el camí. La vella esclava coneixia els carrers emporitans a ulls clucs; hi havia viscut tota la vida.

Escollida pels déus de Maria Carme Roca ha fet un any.  Va aparèixer el 2 de febrer de 2011.  De la sinopsi podem saber: El naixement d'una nena fruit d'un amor prohibit coincidirà amb un període d'hostilitats entre els habitats d'Empòrion i els de la principal ciutat íbera: Índica (amb tota probabilitat el que ara coneixem per Ullastret).  Alhora, dins d'Empòrion també hi haurà lluites entre els que volen instaurar una tirania i els que volen que la ciutat sigui un model culte, principalment Asclepi.

La meva "Escollida pels déus":
Si no m'erro vaig tenir notícia d'aquest llibre en un telenotícies de migdia de diumenge. Vaig escoltar "La barcelonina Maria Carme Roca..."  Em van cridar l'atenció dos elements, el blau de la coberta i "Empúries" o més ben dit Empòrion. És una ciutat que estimo des que la vaig visitar per primer cop. D'això han passat dècades.  Guardo a casa alguns restes de ceràmica romana que llavors eren a l'abast de qualsevol que volgués agafar-los!

Empúries és molt més que un nom o un enclavament grec o romà. A més de donar nom a tota una comarca (Empordà) és la primera i única ciutat grega coneguda de la Península Ibèrica. Es sospita que a Roses (Rhode) també deuria haver-hi restes malaurdament però, no s'han trobat.  

L'autora ha triat un període poc documentat amb el què ha construït un text rigorós que acompanya amb notes, mapes i apunts. Gest que des d'aquí agraeixo per doble motiu:

Un perquè tot i la fantasia literària que tingui, els fets i els llocs històrics documentats no han estat manipulats.  L'altre perquè degut a la invasió de best-sellers de novel·la històrica, equivocadament vaig fer un sac on els vaig ficar tots. Afortunadament he rectificat (dubto que sigui per savi), i ara disposo d'una bona quota de novel·les històriques -amb rigor-, a la meva pila de lectura!

La “culpa” d'això la té la Segona visita guiada que vaig reflectir al bloc:
http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/2011/08/escollida-pels-deus-de-maria-carme-roca.html  No sempre l'autor d'un llibre et fa una visita guiada que a més és pràcticament una entretinguda classe d'història i literatura.

La història quan només es parla de batalles i conquestes és avorrida, molt avorrida  i per això Maria Carme Roca ha construït una veritable novel·la  que porta intrigues, infidelitats, passions, és a dir una autèntica “roman” como dirien els francesos.  Els personatges i els diàlegs semblen tan versemblants que cap la possibilitat de trobar-te'ls!  L'autora situa  l'acció entre els anys 305 al 287 a. C i crec que es pot establir un paral·lelisme amb els temps actuals d'incertesa: final d'un sistema?,  que en tot cas és un canvi segur

També és recomanable perquè al final, al marge del desenllaç, l'efecte de la seva lectura roman més enllà de la darrera pàgina, ens convida a pensar en el passat i en el futur que dia a dia fem. I ens fa valorar les accions del pressent (encertades o no) tenint el llibre com un petit mirall que ens recorda la fragilitat i la grandesa humana.
Ressenyes que he trobat a la xarxa:

Jesús M. Tibau ens fa un tastet de lectura en aquest video que podeu trobar en: http://youtu.be/-4OkGy6-i9U i a Jesús M. Tiabau el podeu trobar en http://jmtibau.blogspot.com/

Manel Aljama (febrer, 2012)

divendres, 17 de febrer del 2012

Vaig compar-lo per la portada



Feia poc que era soci de Circulo de Lectores.  En aquell temps, 1975 i en aquell barri tan lluny de tot on la draperia feia de llibreria, ser soci d'un club que et portava els llibres a casa semblava un regal del cel. Bé, estava a la biblioteca del barri.

Las llibreries quevaig conèixer només tenien llibres de text i "El Lazarillo de Tormes", (col·lecció Austral) a m és de material escolar (ara diuen d'oficina, vés per on).

Las ninfas de Francisco Umbral (1975) crec que era el llibre recomanat. Bé, jo no vaig fer cas a la ressenya ni a la recomanació. Vaig comprar-lo per la portada.  Llavors el text em va impactar. Ara però el trobo  massa retòric i carrincló. El conservo,  per la portada!

© Manel Aljama (febrer, 2012)

dijous, 16 de febrer del 2012

Economia de les vaques (una altra versió del "cafè per a tothom")


Economia de les vaques (una altra versió del "cafè per a tothom")
  • Economia Basca: Tens dues vaques. Munys les vaques. Beus la llet que necessites i envies la resta a Madrid.
  • Economia Catalana: Tens dues vaques. Munys les vaques. Envies tota la llet a Madrid i et tornen el que volen.
  • Economia Valenciana: Tens dues vaques. Vens les vaques. Vens també el prat on pasturaven i fas un bloc de apartaments i un parc temàtic. Penses que amb els diners que faràs, podràs comprar tota la llet que vulguis, però com els apartaments no es venen i el parc fa fallida, acabes portant la llet des de Madrid.
  • Economia Extremenya: Tens dues vaques i creus que si no fos pels catalans hauries de tenir-ne tres!
  • Economia Andalusa: Tens dos bous. Com que no els pots munyir reclames la llet a Madrid i t'esperes al bar fins que te l'enviïn.
  • Economia Gallega: Tens dues vaques, una és la teva dona i l'altra està subvencionada per Brussel·les.
  • Economia Madrilenya: Per què necessites tenir vaques i munyir-les si a Madrid t'arriba la millor llet de tot l'estat?

(No sé l'autor. M'ha arribat per email i he corregit el text)

dimecres, 15 de febrer del 2012

BCNegra 2012 a la Biblioteca del Ponent de Sabadell


Per culpa dels virus no he pogut assistir a cap dels actes organitzas amb motiu de BCNegra 2012.
Tot té quelcom de positiu i negatiu. És un bon senyal! Així valoraré molt més el temps i dissabte passat vaig triar anar a la Biblioteca de Ponent, la més propera a casa meva.  Se m'havia endarrerit la feina de la meva primera novel·la que per cert és d'aquest gènere.  Vaig rebre una agradable sorpresa en veure el muntatge amb llibres i objectes referents a aquest gènere.

Des d'aquí agraeixo a la Núria Camps, directora de la biblioteca el permís per deixar-me fer aquestes fotografies:


Tot i que la novel·la està ambientada en l'actualitat, veure els mestres com Hammet, Chandler i Andreu Martín es del tot encoratjador, en especial quan fallen les forces.


Aquí us deixo un cop més l'enllaça a la Biblioteca del Ponent: http://www.diba.cat/biblioteques/agda/Biblioteques/BibDetall.asp?Bib=7034909&Id=23427311 
Moltes pàgines del llibre i un conte que ha quedat finalista han sortit d'allà.

© Manel Aljama (febrer 2012)

dimarts, 14 de febrer del 2012

Qui llegeix avança - El 2%


Uns impresentables van viatjar a Finlàndia en representació d'un govern i van creure que el secret del seu èxit educatiu era l'ordinador. No van veure l'estima que Finlàndia té per la lectura, el llibre, els mestres, l'educació, els fills, la dona, el futur... Van dir, "Eureka! Comprem ordinadors" (Segur no saben què vol dir!).  Som-hi, tot amb ordinadors!

Ara han arribat uns altres que volen "bilingüisme". Ja en parlarem!

Una dada final.  Si només un 2% de la població de l'Estat Espanyol, que aproximadament significa 1000.000 de persones, compressin 1 llibre al mes. 
Això voldria  dir 12 llibres l'any que multiplicant serien 12.000.000 d'exemplars més a l'any. Les editorials no tindrien motiu de queixa i tothom seria una mica més llegit!

Manel Aljama (febrer 2012)
Fotografia agafa d'Internet. Autor no identificat

divendres, 10 de febrer del 2012

Montolieu, un poble diferent


Diuen que és el poble dels llibres. Des que a finals de 1989 i durant els primers anys de la dècada dels 90 es van establir un bon grapat de libreries. És un petit poble a només 17 quilòmetres de Carcassonne. Vaig veure aquest reportatge en "El Periódico de Catalunya", que és d'on he tret les fotografies. Sens dubte ha de ser un lloc molt tranquil i molt agradable per establir-se.


Tinc dades que existeix un altre poble, Ureña (Valladolid) on també hi ha un gran nombre de llibreries i biblioteques.  Culturalment, Caracassone em queda més a prop i a nivell personal també, així que serà qüestió de fer una excursió.


Per saber-ne més:
Web de l'ajuntament: http://www.montolieu.fr/
Web dels llibreters: http://www.montolieu-livre.fr/


© Manel Aljama (febrer 2012)

diumenge, 5 de febrer del 2012

25 anys sense J.V. Foix



Es commemoren els 25 anys de la mort del poeta J.V. Foix. És espeical per mi ja que junt amb Carles Riba em recorden la selectivitat.  Vam etudiar a fons "Sol i de dol" de Foix i Elegies de Bierville de Carles Riba.

El passat diuemenge el diari Ara va publicar un especial dedicat a Foix junt amb una antologia dels seus poemes.  Reprodueixo aquí "Tot n'és ple". Em va agradar molt que cada vers encapçalava una pàgina.

TOT N'ÉS PLE
Quantes roselles al prat de la vila
     Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
     Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
     Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
     Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
     Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
     Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
     Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
     Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
     Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
     Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
     Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
     Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
     Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
     Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
     Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
     Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
     Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
     Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
     Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
     Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
     Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
     Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
     Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
     Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
     Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
     Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
     Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
     Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
     Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
     Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
     Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
     Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
     Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
     Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
     Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
     Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
     Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
     Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
     Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
     Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
     Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
     Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
     Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
     Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
     Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
     Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
     Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
     Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
     Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
     Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
     Tot n'és ple 






Text Josep Vicenç Foix
Fotografies de portades de llibres que van servir d'estudi fa vint-i-cinc anys.

dissabte, 4 de febrer del 2012

Maria Luisa Seco, el record


Ara que tant es parla que es llegeix poc (el 45% de la població de l'estat no llegeix ni un llibre a l'any) i d'incrementar les quotes de lectura a l'escola m'he recordat de Maria Luisa Seco.

Entre els seus programes infantils de l'única televisió de finals dels seixanta i setanta tenim: "Biblioteca Juvenil" (1967-1968), "Con vostros" (1970-1972) i "Un globos dos globos, tres globos" (segona meitat dels setanta). Com a casa no vam tenir televisió fins a 1971, els meus records són de "Con vosotros" i molt poc d '"Un globos" ...

El que no se m'oblida és que sempre recomanava llibres. Què senzill i què fàcil, oi?

No he trobat molts vídeos o fotos. Aquest que us deixo aquí em sembla bastant exemplar. Ens parla del metre com si fos un repàs de classe. Quin canvi oi?

© Manel Aljama (gener 2012)

dijous, 2 de febrer del 2012

Olga Xirinacs: LLUM DE CANDELA

Avui que per a molts és "Groundhog day" o dia de la marmota (gràcies a un film, tot s'ha de dir), també tenim a tocar la festivitat de la Candelera. Sense anar molt lluny, a Molins de Rei es celebra aquesta festivitat el primer cap de setmana de febrer.  Us deixo amb aquest evocador post d'Olga Xirinacs.

Olga Xirinacs: LLUM DE CANDELA: 2-2-12 * LLUM DE CANDELA * De candeles n’hi ha de moltes maneres: de glaç, de mocs, de cera. Avui toca la de cera. Llum: “Lumen a...

dimecres, 1 de febrer del 2012

Arriba BCNegra 2012

Arriba BCNegra 2012, aneu amb compte!


Del 2 a l'11 de febrer de 2012

Aneu amb molt de compte. Podeu baixar el programa d'aquest enllaç:
http://www.bcn.cat/bcnegra/2012/programa/p4.html
(us vigilem!)

Conferències, exposicions... Lliurament de l'últim premi Pepe Carvalho: Petros Markaris.

© imatge de BCNegra (http://www.bcn.cat/bcnegra/2012/images/header4.jpg)