dimarts, 28 de setembre del 2010

Poema



 
Vaig haver de dir-te tendresa
Ja que això, li vas donar a la meva existència
Vas arribar a mi com un regal
Vares omplir els meus espais amb la teva presència

La nostra finestra que fa de porta a la lluna

I al sentir-te dir "t'estimo"
Cada nit és una nova melodia
La nostra finestra que fa de porta
I ens porta el sol al matí
Neix com una bella flor a la primavera


© Ines de Freitas.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Com en La Vida de Brian


(c) de Monty Phyton at Youtube (http://www.youtube.com/watch?v=gb_qHP7VaZE).

Per a mostra aquí una transcripció lliure i adaptada a l'any 2010 de l'era cristiana.

EXTERIOR Amfiteatre romà, per exemple el de Tarragona.
P. G (Pla general el circ, la càmera s'acosta)
Ara P.P. (primer pla canviant segons qui parla)
BRIAN:  Vosaltres sou de Solidaritat Catalana?
REG:  Solidaritat Catalana?  Nano! Nosaltres som de Reagrupament i no dels traïdors d'Esquerra o el malparit del Laporta que és... que és...!  
FRANCIS:  Imbècil.
REG: Això!
BRIAN:  Puc... puc unir-me a vosaltres?
REG:  No.  Ves a pastar fang!
BRIAN:  No en tinc ganes de vendre aquesta merda espanyola!  Odio els espanyols tant com qualsevol altre!
Tots els de Reagrupament:  Shhhh!  Shhhh!  Shhh!  Shh!  Shhhh!
JUDITH:  Estàs segur?
BRIAN:  Totalment!
REG:  Escolta.  Si de debò el que vols és unir-te a Reagrupament has de odiar més que els espanyols...
BRIAN: Ja els odio prou!
REG: Escolta, has d'odiar més que  els espanyols els de Solidaritat Catalana i els d'Esquerra...

I d'un film que tant m'agrada no podia menys que reproduir el guió original:
Escena  7 : Join the People's Front of Judea!
BRIAN:  Are you the Judean People's Front?
REG:  Fuck off!
BRIAN:  What?
REG:  Judean People's Front.  We're the People's Front of Judea!  Judean People's Front.  Cawk.
FRANCIS:  Wankers.
BRIAN:  Can I... join your group?
REG:  No.  Piss off.
BRIAN:  I didn't want to sell this stuff.  It's only a job.  I hate the Romans as much as anybody.
PEOPLE'S FRONT OF JUDEA:  Shhhh.  Shhhh.  Shhh.  Shh.  Shhhh.
REG:  Stumm.
JUDITH:  Are you sure?
BRIAN:  Oh, dead sure.  I hate the Romans already.
REG:  Listen.  If you really wanted to join the P.F.J., you'd have to really hate the Romans.
BRIAN:  I do!
REG:  Oh, yeah?  How much?
BRIAN:  A lot!
REG:  Right.  You're in.  Listen.  The only people we hate more than the Romans are the fucking Judean People's Front.
P.F.J.:  Yeah...
JUDITH:  Splitters.
P.F.J.:  Splitters...
FRANCIS:  And the Judean Popular People's Front.
P.F.J.:  Yeah.  Oh, yeah.  Splitters.  Splitters...
LORETTA:  And the People's Front of Judea.
P.F.J.:  Yeah.  Splitters.  Splitters...
REG:  What?
LORETTA:  The People's Front of Judea.  Splitters.
REG:  We're the People's Front of Judea!
LORETTA:  Oh.  I thought we were the Popular Front.
REG:  People's Front!  C-huh.
FRANCIS:  Whatever happened to the Popular Front, Reg?
REG:  He's over there.
P.F.J.:  Splitter!
GOLIATH:  [pant pant pant]  Ooh.  Ooh.  I-- I think I'm about to have a... cardiac arrest.  Ooh.  Ooh.
SPECTATOR:  Absolutely dreadful.  Hmm.
CROWD:  [cheering]
REG:  Yes, brother!  Ha ha.  What's your name?
BRIAN:  Brian.  Brian Cohen.
REG:  We may have a little job for you, Brian.

I és que la realitat supera sempre la ficció. Com deia el grup La Trinca en una cançó, els indis de tenen una retirada amb el poble català. Crec el Poble jueu de l'any 30 també.  O potser tot plegat això de l'independentisme s'ha quedat ja  com el famós camarot dels germans Marx...

Recopilat per Manel Aljama (setembre de 2010)

dimecres, 22 de setembre del 2010

Dia de la teta: La mamella catalana


M'ha arribat per email i en format de word.  Tenia preparat una altra dedicada als partits polítics catalans. Ho deixaré per demà o potser demà passat.

La teta catalana, un exemple de generositat

De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, tobes, flàcides, terses, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.

Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.

Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.

La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.

Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.

Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.

Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.

Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:

Adéu Espanya! Aneu a mamar-la a un altre lloc.


Consta publicada des del juliol en aquest lloc http://aneuacagar.blogspot.com/2010/07/dia-de-la-teta-la-mamella-catalana.html per Pere Llufa.