Llum de Taverna

Foto: cartell de l'espectacle
Espectacle de teatre produït per La Càmara Teatre de Rubí (entre bambolilnes)


Busques la teva vida
al país del paradís perdut.
Recorda les fronteres que has passat
i si un dia és el teu sant
amaga el teu nom, que no et trobin
(de Magada Papadaki, traduït per Mireia Miguel i Castejón)

He tingut el plaer d'assistir a una peça de teatre exquisida, d'aquestes que s'anomenen de petit format on lluny d'estridències i de recurs fàcil televisu he passat una bona estona. Espero i desitjo que les representacions es prodiguin. Els actors: Neus Lozano, Fran Rueda, Manu Fuster, Roser Tutusaus, Isabel Blasco, Mero Sans i Carme Jiménez et transporen fins una tarverna on, a través de la poesía de Segarra, Kavafis i Berta Serra, on amb la seva veu compartirem el seu petit paradís perdut. No marxareu però amb tristor. Tampoc serà una frivoliat. Serà d'alló més intimista. El discurs, el ritme, el piano, la senzillesa de l'escenografia, la tavernera i les seves cançons, et transportaran a el seu país petit perdut o no particular.


La veu de LLuís Llach, aqui no queda tan bé com la sensual i atractiva tavernaera d'aquest muntatge.  Ella sí que ens porta a La taverna del mar



També, amb poemes com aquest, ens fa volar, en el petit temps que dura l'espectacle.

Recorda, cos...

Cos meu, recorda
no solament com t'han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l'efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se't clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

I el text original (en grec):

ΘΥΜΙΣΟΥ, ΣΩΜΑ...

Σώμα, θυμήσου όχι μόνο το πόσο αγαπήθηκες,
όχι μονάχα τα κρεββάτια όπου πλάγιασες,
αλλά κ εκείνες τες επιθυμίες που για σένα
γυάλιζαν μες στα μάτια φανερά,
κ ετρέμανε μες στην φωνή — και κάποιο
τυχαίον εμπόδιο τες ματαίωσε.
Τώρα που είναι όλα πια μέσα στο παρελθόν,
μοιάζει σχεδόν και στες επιθυμίες
εκείνες σαν να δόθηκες — πώς γυάλιζαν,
θυμήσου, μες στα μάτια που σε κύτταζαν·
πώς έτρεμαν μες στην φωνή, για σε, θυμήσου, σώμα. K.Π. Kαβάφης

Aqui podeu escoltar una versió no tan encertada com la del muntatge:


Un cop més, felicitats a tota le gent que fa teatre d'aquesta manera. Paga la pena i molt.

Recopilat per Manel Aljama (maig 2010)

Publica un comentari a l'entrada

7 Comentaris

  1. Espectacle estrenat en La Sala de Rubí el 23 de maig de 2010.

    ResponElimina
  2. El Rubí de la meva infantesa, adolescència i joventut, on comprava flors a una pagesa i on era feliç llegint als petits boscos i contemplant els camps de blat i les vinyes.
    No teatre ni taverna, però sí el nom. I la població, tan canviada, ara... Tant com hem canviat nosaltres, i sort que encara podem cantar i recitar.
    A l'octubre hi he d'anar perquè comenten el meu llibre "L'agonia de Severià Vargas" a la Biblioteca.

    ResponElimina
  3. Quina entrada més bonica la dé avui, recordant el gran Josep Maria de Segarra. Realment aquesta obra de Teatre ha de ser molt interesant.

    I el video, que t´haig de dir si en Lluis Llach Te la meva edat i soc admiradora seva desde que tots dos teiam 18 anys.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  4. Gràcies Manel, gràcies un altre cop, per haver vingut a veure el nostre espectacle i per haver-li dedicat aquest espai.

    Un plaer disposar de públic així d'agraït.

    ResponElimina
  5. Gràcies Manel, t'esperem, i torbaràs alguna sorpresa agradable, apart dels llibres.

    una abraçada.

    ResponElimina
  6. Un reportatge molt interessant , la poesia de Segarra , els poemes de Kavafis, la cançó de la garsa i la merla. Un regal preciós que m'ha permès gaudir una estona de música, imatges i poesia,un espectacle meravellós Gràcies pel teu altruisme que sap oferir als altres el que a tu t'agrada.
    Raimunda
    Raimunda

    ResponElimina
  7. Vaig gaudir molt i molt i molt. Han pasat setmanes i el record em fa tornar a buscar-ne referències. Gràcies als que l'heu fet. Realment és un regal.

    ResponElimina

Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.